UN CAU D'ESCURÇONS

Andrea Camilleri (Agrigent, Sicília, 1925) creador del famós comissari Montalbano, situa el seu protagonista davant un dels casos més complicats de la seva carrera com a policia de la imaginària localitat de la costa siciliana a la qual s'identifica amb el nom de Vigatà que en aquesta ocasió fa honor al títol de la novel·la, en esdevenir un Cau d’escurçons.
Barletta, pròsper homes de negocis de pèssima reputació, apareix assassinat d'un tret al clatell a la cuina del seu luxós xalet amb vistes al mar. El cos ha estat trobat pel seu fill qui es va afanyar a comunicar la notícia de la mort als agents de policia. Desplaçat al lloc del crim, Montalbano sospita que en rebre l'impacte, Barletta ja era mort, circumstància que l'autòpsia confirma, al verificar la presència d'un potent verí a l'estómac de la víctima. Els registres portats a terme en el seu domicili descobreixen diverses sèries de fotografies eròtiques de jovenetes a qui Barletta seduïa, amb fortes sumes de diners, joies o vestits d'alta costura. De vegades utilitzava les imatges preses sense permís per extorsionar les noies sota l'amenaça de donar-les a conèixer o enviar-les a les seves familiars. Com a conseqüència, el nombre d'aspirants a cometre el crim augmenta a mesura que avancen les investigacions. Sense oblidar entre els possibles autors els fills, Arturo i Giovanna, ressentits en conèixer les intencions paternes d'excloure'ls de la quantiosa herència. Amb la seva tenacitat i paciència característiques, el comissari reuneix finalment les peces d'un complicat joc on intervenen les passions i el sentit de l'honor propi de la mentalitat siciliana que considera necessari guardar les formes per mantenir el prestigi social. A més de la intriga policíaca, Camilleri descriu amb brillantor els paisatges de l'illa i els peculiars costums dels seus habitants, inclosos els dels agents del seu equip que, fidels al seu cap, dediquen els millors esforços a l'èxit de les investigacions en curs. La ironia i l'humor del comissari compleixen la missió de rebaixar la duresa d'algunes de les situacions escabroses que envolten les activitats immorals del mort Barletta. Fins al punt que, només quan Camilleri descobreix les relacions incestuoses del personatge, aconsegueix identificar el veritable culpable d'un crim l'origen del qual radicava en els més baixos instints de la naturalesa humana.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa