La novel•la està ambientada en la Barcelona del segle XV i, concretament en l’atzarosa construcció del port de la ciutat, començat el 1477 i dirigit per l’enginyer italià Stassi d’Alexandria. La construcció no serà fàcil perquè els continus moviments del mar, les tempestes i onades destruiran contínuament l’obra feta. Al voltant d’aquest nucli d’activitat es mouran els principals personatges de la narració: el jove Marcel Roqueta, fill del capatàs de les obres, de salut delicada; el cartògraf Lluís Esquiva, savi que cerca una joia impressionant i que serà el detonant del viatge que faran junts aquests dos personatge cap un món inexplorat. Amb aquesta línia elemental d’argumentació, s’hi van afegint els altres personatges que arriben a ser vitals per a la narració: les dones, els monjos, els amics, les autoritats de la ciutat...
L’església té una presència específica en aquesta novel•la ja sigui per la persecució de la Inquisició, ja sigui pel tòpic dels monjos corruptes i viciosos, tan habitual en les novel•les històriques ambientades en aquesta època. El debat Ciència/Fe també hi és present, encara que a un nivell molt elemental. Sembla que l’Església tingui una visió reduccionista de la ciència i el progrés.
La novel•la té una sintaxi una mica pobre; hi ha alguns defectes de redacció, encara que, en general el ritme es bo, tot i que el final és poc creïble en quant a la trama. En les relacions entre els individus l’autor s’ha deixat endur per un cert naturalisme i hi ha algunes escenes de sexe descriptives. L’inici exabrupte de la novel•la amb una violació d’una noia per un monjo a dins de l’església, no té cap altre sentit que un pur reclam comercial.
De a
