I TU NO VAS TORNAR

Marceline Loridan-Ivens, supervivent de l'holocaust nazi, explica les seves vivències, en col·laboració amb la periodista Judith Perrignon, en aquest breu però impactant relat titulat I tu no vas tornar, a manera de carta dirigida al seu pare. Tots dos van ser deportats a Auschwitz-Birkenau, sent ella una adolescent. Poc després són separats a cops de culata i ella perd el coneixement; en despertar només troba un tomàquet i una ceba deixades pel seu pare. Marceline lluita intrèpidament per sobreviure al maltractament i als treballs forçats allà i, més tard, en els camps de concentració de Bergen-Belsen i Theresienstadt, però mai tornaria a veure el seu pare. L'autora recrea, setanta anys després, l'ambient inhumà i depravat en què va estar juntament amb altres persones, de les quals espiga alguns apunts de les seves històries.
Marceline Loridan-Ivens descriu en primera persona les seves terribles experiències i amb una veu punyent imprimeix de cruesa aquestes pàgines sobre el tema inesgotable del nazisme. Però, sobretot, és la trucada d'una filla que reclama la companyia del seu pare, en un monòleg carregat d'expressivitat. No s'estalvien detalls de brutalitat sense cap tipus de concessions al sentimentalisme i es reflecteixen els intents de suïcidi, alguns consumats, propis i d'altres companys davant la violència física i psicològica a la qual van ser sotmesos. Dona no creient, després de ser alliberada, es va casar i es va divorciar, prenent la decisió de no tenir fills, potser com a reacció al sofriment.
L'obra ha rebut el premi de l'Académie Lila i el Jean-Jacques Rousseau.
Marceline Loridan-Ivens (Épinal, França, 1928) sent una adolescent es va unir a la Resistència i va ser detinguda pels nazis al costat del seu pare. És realitzadora de pel·lícules i documentals i escriptora.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa