L´ULTIM GERMA

El 1940 , un vaixell de passatgers desembarca a Port Louis , la capital de l'illa de Maurici, a 1500 jueus austríacs , polonesos i txecs que , fugint de la persecució nazi , intenten arribar al port israelià d’Haifa . Al no tenir documentació en regla , els anglesos els consideren emigrants il•legals i els empresonen fins al final de la guerra . L'autora parteix d'un fet real : l'amistat de dos nens de deu anys , el fill del guarda que custodiava la presó , nadiu de l'illa , i un petit presoner que aconsegueix escapar i a qui l'altre amaga fins que , malalts tots dos, no tenen ja forces per fugir dels policies.
L'autora se centra en dues víctimes infantils de la violència que , tot i la crueltat dels adults , guarden al seu interior una gran capacitat d'afecte i ingenuïtat . El nadiu , que va perdre els seus dos germans en una riuada i el pare del qual li dóna unes brutals pallisses , troba en el ros jueu , famolenc i malalt , un germà al qual estimar i protegir ; el jueu , de més alt nivell social i cultural , enmig de la seva solitud i els seus dolors gaudeix d'una amistat inesperada i sincera que li torna el somriure . L'obra està molt ben escrita , amb descripcions expressives i un estil suau , matisat i poètic , que tanca una gran tendresa sense caure en excessos sentimentals . L'acció , d'un dramatisme esglaiador , es desenvolupa en termes senzills , a través dels records del protagonista , ja septuagenari . El fet de basar-se en situacions reals afegeix força a la que de per si ja és una novel•la intensa que , malgrat la seva tranquil•la i delicada forma externa , commou profundament .

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa