SENTINELS

Amb Sentinels, Martín Piñol es distancia, almenys momentàniament, del gènere juvenil en el qual s'ha desenvolupat sempre, encara que conserva el to de paròdia i humor que caracteritza els seus llibres anteriors. Immers en la crisi dels quaranta, David, un presentador de programes del cor que està fart de la tele que fa, decideix innovar proposant als executius de la seva cadena la creació d'un "reality" en què un grup de persones prèviament seleccionat mitjançant un càsting s'entrenin per formar part d'un equip d'elit. Aquest grup, inspirat en els superherois dels còmics clàssics, s'arrogarà la missió de netejar els carrers de la ciutat de delinqüents i malfactors. En aquest nou repte s'embarcarà amb ell en Toni, amic des del col·legi, l'etapa universitària, i productor dels seus programes.
Martín Piñol realitza una paròdia del món de l'entreteniment televisiu en què triomfen els programes de telerealitat i la teleporqueria però ho fa des de la perspectiva d'algú que té cert coneixement de com es gesten i promocionen aquests productes en les empreses audiovisuals, posant de manifest l’etern enfrontament entre els executius de les cadenes i els presentadors o productors, en el qual tots miren pel seu interès sense perdre de vista que el major poder de negociació el proporciona l'audiència ( "el share") que s'aconsegueix en moltes ocasions al límit de la llei però traspassant les lleis del sentit comú. Dins d'aquesta trama general, Piñol treballa el contrast entre els dos personatges principals: un presentador narcisista la principal virtut del qual és que no té escrúpols per dur a terme els seus projectes i el seu soci i amic, un tipus més creatiu, bondadós i tímid al que té eclipsat. El transcurs de l'acció i l'aparició de Diana, seleccionada per formar part de l'equip, faran que l'amistat entre tots dos perilli però en el món de la televisió mai se sap com poden acabar les coses, depèn del públic. Alhora que als principals personatges, l'autor enfronta d'una manera còmica i una mica crua el model clàssic de televisió amb el fenomen "youtuber" personificat per Likatron, un altre dels membres de "Sentinels". El llenguatge utilitzat, les bromes i la ironia en alguns casos no són del millor gust adequant-se a l'entorn en què es desenvolupa la trama, l'espectre televisiu actual, es fa referència de fet a molts programes i presentadors reals. L'autor aprofita la trama per disparar a tort i a dret no només bales sinó també crítiques àcides al "establishment" televisiu. Piñol converteix amb les seves virtuts i defectes el que podria ser un monòleg còmic sobre el tema en una novel·la. Els lectors d'un llibre així busquen més l'humor simple i de vegades fora de to que la qualitat literària.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa