TILLY DUC. EL SECRET DE LA CASA DE LES TEULADES BLAVES

Les tres odioses filles de Clotilde Duc estan disposades a tot per tal d'arrabassar a la seva neboda Tilly la Casa de les Teulades Blaves, que la petita acaba d'heretar de la seva àvia. Mentre es dilucida el seu futur, Tilly és traslladada a un modern orfenat on, gràcies als seus coneixements d'horticultura i al jove Mathias, aconsegueix vèncer la resistència de Beatrice i de la resta dels orfes, que es neguen a dirigir-li la paraula. Durant el funeral de la seva àvia, Tilly descobreix que posseeix un poder excepcional: és capaç de veure i comunicar-se amb els fantasmes dels morts; i, entre altres, amb el de la seva pròpia àvia, de qui rep dos importants revelacions: d'una banda, la seva pertinença a l'antiga estirp de les Magistraflori o "casacultores", dones l'amor de les quals a les plantes i els seus coneixements han quedat recollits al llarg de generacions en els Diaris Florits; i, en segon lloc, el misteri que amaga la Casa de les Teulades Blaves, que resulta ser un arbre nascut de la llavor "Domusárbor" i conté una Energia universal capaç d'atraure els fantasmes dels morts i desviar-los del seu camí cap al més enllà. La missió de Tilly consisteix en guiar els espectres que resideixen a la Casa cap al seu destí final i en vèncer al seu principal enemic, el Magisternocti, decidit a difondre la ira i la violència a través dels arbres morts i de les plantes fosques. A ell haurà d'enfrontar-se Tilly en un primer combat del que aconsegueix sortir victoriosa amb l'ajuda de Mathias, qui amaga més d'un secret.
El món fantàstic que envolta Tilly, poblat d'espectres i éssers malvats, està descrit en termes de misterioses energies -positives i negatives- que recorren la natura i remeten a cert plantejament "new age"; un món una mica confús i de línies poc definides. L'autora peca potser d'un excés d'imaginació que li impedeix dotar d'unitat la trama i sintetitzar la informació. D'altra banda, en les escenes potencialment proveïdes de més dosis d'intriga, les abundants descripcions alenteixen el ritme del relat i desvien l'atenció del lector de l'acció.
És una llàstima que no es tregui més suc a personatges secundaris ben retratats com les tietes de Tilly, que desapareixen del llibre a partir del quart capítol; a Dom i August, els encarregats de l'orfenat; o els fantasmes de les Magistraflori i els espectres que ocupen les habitacions de la Casa Arbre, dels diàlegs dels quals cal destacar el seu particular sentit de l'humor. Encara que és possible que el que en aquest primer llibre de la sèrie tot just apareix esbossat tingui un recorregut més ampli en els volums següents.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa