Moon Tiger
Penelope Lively
Penelope Lively va guanyar amb aquesta novel·la el premi Booker del 1987, que s'ha convertit en una de les grans referències de la literatura anglesa. És una novel·la aguda i amb profunditat, que convida el lector a fer-se moltes preguntes sobre la seva pròpia existència segons va avançant el relat. La protagonista, Claudia, està internada en un hospital on serà el seu llit de ...
Penelope Lively va guanyar amb aquesta novel·la el premi Booker del 1987, que s'ha convertit en una de les grans referències de la literatura anglesa. És una novel·la aguda i amb profunditat, que convida el lector a fer-se moltes preguntes sobre la seva pròpia existència segons va avançant el relat.
La protagonista, Claudia, està internada en un hospital on serà el seu llit de mort i ella que ha estat una reputada historiadora, pretén en la seva demència fer una història del món, però el que resulta és una història de la seva pròpia vida, reflexionant sobre els fets que li van anar passant al llarg dels anys i passant revista als esdeveniments històrics en què es va veure involucrada. La història no és lineal, hi ha salts i tornades al passat, però no molesta el relat. Comença amb la seva infància i sobretot se centra en la relació competitiva constant amb el seu germà Gordon, a qui no deixarà de ser sempre unida. En aquests moments ja es comença a dibuixar el seu caràcter fort, independent, crític, que cada cop es consolidarà més i el seu interès per la història i el periodisme. Durant la Segona Guerra Mundial treballa com a corresponsal de guerra a Egipte i allí s'enamora intensament d'un militar britànic, Tom. Mor aquest i el món de Claudia s'ensorra i deixa al seu interior un buit afectiu que mai no s'omplirà. A la tornada a Anglaterra, s'ajuntarà amb Jasper, personatge també singular, que encara que va ser el seu amant no van arribar mai a estimar-se de debò. D'aquesta relació va néixer Lisa, a qui no va suportar mai, perquè no va acceptar i no va saber assumir el seu paper de mare i encara que al final de la seva vida va ser conscient dels seus errors i va voler demanar perdó, la relació mai no va arribar a ser fluida. El tema de les relacions entre elles és dels més aconseguits de la novel·la.
La seva vida professional va ser reeixida i hi reflexionarà, igual que sobre els seus fracassos professionals i emocionals, que es van aguditzar sobretot amb la mort de Gordon. L'examen del que podia haver estat la seva vida porta al remordiment perquè reconeix que tot ho va sacrificar per ella mateixa i les seves relacions amb els altres van estar supeditades al seu egoisme. Es planeja a la novel·la sobre la importància d'assumir el paper que correspongui a cadascú, interpretar-lo amb riquesa, i no volent assumir-ne d'altres que acabaran portant a la frustració. Es deixa veure l'equilibri necessari entre els desitjos, la realitat i l'acceptació del fracàs.
Lògicament el tema de Déu és molt present en tota la novel·la, encara que d'una manera indirecta. Claudia no és creient intencionalment, és part del seu plantejament egoista de tot, i hi ha moments en què la seva increença es fa palesa, com quan rebutja qualsevol consol que vingui de la fe. Tot i això, la seva referència a Déu no la va poder obviar en situacions com la mort o les mateixes relacions personals o el temps, la memòria, la malaltia i decrepitud i el sentit de la vida. Hi ha una negació de la transcendència i una substitució per la memòria i el record que per a ella és l'única cosa que transcendeix. No obstant això, hi ha moments en què no pot reprimir el prec a Déu, com quan es llegeix: "I oh Déu, pensa Claudia, que tingui un final feliç. Si us plau, que tingui un final feliç."
El llibre està escrit amb elegància, mesurat i per tant molt agradable i de lectura suggerent i amb profunditat. És per a un lector culte i amb capacitat crítica.
TROA
Otros libros del autor
Artículos relacionados
