EN TAFITI I EL VIATGE A LA FI DEL MÓN 

Tafiti viu en una plana de terra vermella, herba groga i alguns grans arbres, un territori molt apropiat per a la vida d'un suricat com ell. En el seu cau que comparteixen els seus pares, germans i avi regna un ambient molt grat i segur però Tafiti no en té prou d’això perquè el que més li ve de gust és esbrinar què hi ha més enllà del turó alt que limita la plana. La seva família li adverteix que és massa petit per arribar-hi i córrer el risc de trobar-se amb alguna fera perillosa però malgrat tot, la seva curiositat s'imposa i un dia decideix escapar-se i emprendre el viatge. Les primeres hores de recorregut són tranquil·les però quan se'n va a dormir a descansar i a dormir una estona, es desperta espantat en veure gairebé al seu costat un lleó que està a punt de devorar un porc salvatge. Malgrat la seva por, el suricat convenç al lleó que li canvia el pobre porc per un ric pastís de la seva àvia que porta al seu sac de viatge i mentre la fera ensuma el dolç els dos surten corrent cadascun pel seu costat. A partir d'aquest moment viatgen junts, s'ajuden mútuament per superar diverses situacions difícils que sorgeixen en el camí i es converteixen en amics. L'autora narra una bonica i divertida història d'amistat i companyonia alhora que posa de manifest que a l'altre costat del turó hi ha una praderia idèntica a la que ja coneixia. No obstant això el viatge li ha proporcionat un nou amic, a qui convida a instal·lar-se en el seu cau amb la seva família i li ha ensenyat el que li agrada tornar al lloc on viu. L'acurada redacció del conte i els valors que guarda el seu contingut queden realçats per l'encert de les il·lustracions que l'acompanyen.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa