A L'OMBRA DEL TEMPS

L’Oriol, estudiant d’enginyeria, descobreix el primer amor de manera fortuïta, un amor profund que té un final violent i que no deixa donar pas a cap altre; de tal manera el trasbalsa tan íntegrament que durant molts anys viu tancat en el seu dolor.
Ambientat en una època de canvis polítics importants, de canvis socials i culturals que transformen els pensaments i costums, s’entenen els interrogants que es planteja el protagonista, i la seva lluita per sobreviure a tot el que l’asfíxia.
Sorprenen agradablement els personatges que l’acompanyen, no tant per las seves personalitats com per las virtuts que desenvolupen en la relació amb l’Oriol: per com el coneixen en profunditat i l’empenten a sortir del seu entossudiment.
També sorprèn, i no pas tan agradablement, les cabòries que es fa el personatge principal, doncs tot i ser un home de formació universitària, amb un nivell cultural consistent, manté una actitud emocional i espiritual davant el primer dolor (molt gran, doncs es relaciona amb el primer amor) pròpia d’un adolescent més que d’un home adult.
Sembla que aquesta primera obra del brillant articulista, és una reflexió íntima que ha d’anar desembolicant poc a poc, perquè deixa moltes qüestions importants sense definir: què és en realitat l’amor, en què consisteix la fidelitat, en què consisteix la infidelitat, per què som amics dels nostres amics…
A la fi, sempre, una “opera prima” és un assaig de transmetre el millor del nostre món interior… i es comprensible que sigui superada per la següent.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa