A LA VORA DEL LLAC

Els quatre fills d'una família senzilla canadenca han d'aprendre a sobreviure després de la mort dels seus pares en accident de cotxe. Per a què no els separin, el gran renuncia a estudiar magisteri a Toronto, com hauria estat el seu desig, i es converteix en el tutor dels seus germans. Tampoc el segon aconseguirà anar a l´Universitat, i la tercera -la narradora- serà l'única que aconsegueix marxar definitivament del petit poble que els va veure néixer. L'obra, primera novel·la de l'autora, descriu les relacions afectives que uneixen els personatges centrals, acostumats a sacrificar-se els uns pels altres, però tancats -per exigències de l'educació rebuda- a tota manifestació externa dels sentiments. L'ambientació està molt ben aconseguida, de manera que el lector pot percebre la duresa de la vida al camp, i alhora l'encant de la naturalesa salvatge, així com la tendresa dels cors, juntament amb l'eixuta expressió de les veus. L'estil, molt sobri, quasi bé mancat d'adjectius, i d'una construcció sintàctica concisa, s'adapta eficaçment al tractament narratiu d'una història que reflecteix la psicologia d'unes persones grans en el seu heroisme anònim. L'entrellat de l'argument es basa en la consideració realista de les relacions humanes, fetes tant de rebuig com de tendresa, encara que es fa prevaler la darrera. En termes generals, respon a criteris ètics acceptables, a excepció d'una actitud permissiva respecte a les relacions de parella al marge del matrimoni.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa