Al Fons de la Vall
Paolo Cognetti
Luigi i Alfredo són com els dos arbres plantats pel seu pare a casa de la muntanya, el dia del seu naixement. Luigi, agent forestal, és com el làrix "destinat a créixer al sol". S'ha quedat a Valsesia i vol viure a la casa familiar amb la seva dona Elisabetta de qui està esperant un fill. Alfredo, un "avet ombrívol" arrencat de la vall, és, des de fa anys, llenyataire al Canadà...
Luigi i Alfredo són com els dos arbres plantats pel seu pare a casa de la muntanya, el dia del seu naixement. Luigi, agent forestal, és com el làrix "destinat a créixer al sol". S'ha quedat a Valsesia i vol viure a la casa familiar amb la seva dona Elisabetta de qui està esperant un fill. Alfredo, un "avet ombrívol" arrencat de la vall, és, des de fa anys, llenyataire al Canadà i torna per vendre al seu germà la part de la casa que li correspon després de la tràgica mort del seu pare.
Després de l'èxit de la seva novel·la Les vuit muntanyes, Paolo Cognetti torna a sorprendre'ns amb aquesta, ambientada als anys 90 a la vall de Valsesia.
Una història que parla de les vides fràgils marcades per l'alcohol i la violència, de les disputes familiars, del significat de la casa paterna, del sentit d'anar-se'n i de quedar-se i del projecte d'una pista d'esquí que preveu la tala de cinc mil arbres. És la crònica de la muntanya dels noranta que es debat entre el medi ambient i el turisme de masses.
La ploma de Cognetti té un talent particular. La seva prosa àgil i bella és capaç de dotar la narració d'un dinamisme inquietant per a aquells que s'endinsen amb ell als senders amenaçadors del bosc i recorre al canvi en la persona del narrador per establir connexions contínues amb el lector.
El llibre és un exercici literari ple de símbols i metàfores en què inclou un poema del segle VI, La batalla dels arbres, una altra referència més als dos fills, Luigi i Alfredo.
Hi trobem diversos dels grans temes de la humanitat: la mort del pare, l'espera d'un fill, la rivalitat entre germans i el matrimoni. Tot sota l'ombra del pessimisme d'un entramat d'històries en què la raça humana continua destruint-se entre si i perjudicant l'entorn on es mou. Tot i això, ressalta la figura femenina, fonamental en la seva representació de possibilitat de salvació.
Ens ajuda a entendre millor la novel·la la nota final de l'autor en què, entre altres coses, explica com hi vol rendir un homenatge a la balada de Bruce Springsteen, The River, i a les novel·les de Jack London.
Maisa Prieto
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
