AL LLAC

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va iniciar a l'escriptura amb Pedra de tartera que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra i el Joan Crexells. Després de diverses obres posteriors ara torna amb Al llac, una història breu però intensa que es desenvolupa durant un estiu al voltant d'un llac d'una bella zona de Catalunya. L'eix central és la protagonista, la Nora, una nena de dotze anys que hi va tots els diumenges on gaudeix de la bellesa del paratge, sempre envoltada d'adults, els diàlegs i conductes dels quals a vegades li semblen rars i incomprensibles i a l'entorn tan sols hi ha un nen de cinc anys anomenat Quim. Maria B. presenta una novel·la intimista, escrita amb delicadesa des de diversos angles narratius i dues veus, una que relata el que passa en aquell moment i una altra, anys més tard, que evoca el temps passat amb nostàlgia. Barbal desenvolupa en poques pàgines un profund mostrari de sentiments i vivències al voltant del record, la felicitat i la culpa. Tot discorre amb assossec i en un ambient plàcid fins que un incident trenca aquesta harmonia i un succés sacseja Nora per sempre. Amb prosa emotiva, llenguatge molt cuidat, frases i monòlegs breus l'autora aconsegueix emocionar i tot i que amb prou feines hi ha esdeveniments assenyalats, impregna cada pàgina de profunditat emocional als personatges que desfilen per les seves pàgines. Un homenatge a la felicitat de la infància construït amb bellesa i bon fer literari.

TROA