ALÍCIA AL PAÍS DE LES IDEES

A primera vista, la nova novel·la de Roger-Pol Droit sembla una revisió moderna d’El món de Sofia”. Igual que el predecessor, el politòleg francès presenta un recorregut didàctic per la història de la filosofia de la mà d'una adolescent desitjosa de respostes a les preguntes de la seva generació: medi ambient, guerres, pobresa, etc. Tot i això, Alícia al país de les idees resulta més suggerent i, d'alguna manera, íntim. En lloc del format epistolar de Gaarder, Alicia entaula una conversa directa amb els grans pensadors, convertint l'obra en una cosa propera que interpel·la directament el lector perquè assumeixi un rol actiu i crític amb les idees i les pròpies opinions. A més, el llibre corregeix certes mancances de l'obra anterior, incloent-hi veus i tradicions d'orient i occident. D'aquesta manera aconsegueix un text particularment recomanable per acostar-se de manera amena a una història pràctica de la filosofia, especialment per a lectors joves.
Això no obstant, aquesta Alícia pot ser un desafiament per al públic adult. Al marge de la distància generacional amb la protagonista i les seves inquietuds, la decisió de transformar el seu viatge en una aventura anàloga a l'Alícia de Lewis Carroll -amb ratolins parlants, un cangur que fa les vegades de base de dades i una fada esgarriafes- pot pesar els que prefereixen un acostament més seriós i rigorós als continguts filosòfics. En aquest sentit, aquesta barreja de faula i pensament requereix certes concessions per part del lector. Segons les preferències personals, Alícia al país de les idees i El món de Sofia es complementen a la perfecció, deixant clar que innombrables estils i enfocaments tenen cabuda a l'immens univers de la filosofia.