AMB LA RÀBIA AL COS

A la costa de Bretanya es troba la colònia penitenciària marítima de menors de Belle-Île-en-Mer. És un paratge bellíssim però aïllat, i en ple segle XX pobres orfes abandonats, petits pillastres de barri, lladregots de poca muntanya, etc. són portats a aquest correccional. El tracte i la crueltat són ostentosos. Els nens creixen picats i seran espectres que erraran per la vida. El nen Bonneau creix entre abusos i només té ràbia, punys i rancúnia. Però necessita sobreviure i venjar-se i, sense saber-ho, encara més sota l'odi, batega una ànsia d'afecte i mans amigues.
L'agost de 1934 cinquanta-sis nois s'escapoleixen del presidi. Tots són capturats excepte Jules Bonneau. En aquell moment es troba Ronan Kadarn, patró d'una barca sardinera. Jules troba a la tripulació dels Germans de la Costa la seva nova família, i al patró un pare. Tots són revolucionaris i anarquistes i, a la seva manera, busquen fer justícia contra aquesta maquinària inhumana de la colònia d'orfes.
Chalandon, amb el seu estil periodístic i vital, aconsegueix una emocionant i dura ficció darrere d'aquest fet històric. Com diu ell mateix, un crit entre la còlera i la redempció.

TROA