ANATOMIA DE L'ESPERANÇA

“Hi ha tanta tossuda esperança al cor humà!”… Amb aquesta frase del “filòsof de l'absurd” i Premi Nobel Albert Camus, F. Torralba (Barcelona, ??1967) reconegut filòsof espanyol, ens presenta aquest exquisit assaig. Hi exposa i analitza el que a través del pensament d'un escollit elenc de pensadors (filòsofs, psicòlegs, escriptors, psiquiatres, teòlegs, etc…) de tots els temps i des de la diversitat de les seves perspectives, ens poden aportar per arribar a entendre amb més profunditat, què significa i com se sustenta l'esperança humana, atenent també a les circumstàncies d’avui. L'autor aclareix explícitament que no s'aborda el tema des d'una perspectiva religiosa.

Al pròleg es descriuen els dos protagonistes “que combaten a l'interior de l'ànima humana”: l'esperançat i el desesperançat, apuntant que tots dos es necessiten, i aclarint que l'anàlisi que es presenta no té res a veure amb el pensament positiu avui predominant, que pretén combatre la tristesa i el desencís humà amb una estratègia psicològic-cognitives, al·ludint d’altra banda a la importància de tenir una visió més profunda i psicològica de l'esperança que tingui en compte la riquesa i la complexitat de l'ésser humà.
Llibre compost per dos blocs. El primer: “Contra el desencís”, aborda els “elements” (l'anatomia) que componen la naturalesa de l'esperança (“que és sempre desig i desig de bé”) citant per exemple Tomàs d'Aquino (“l'objecte és el bé, però amb esforç”) contraposant Samuel Beckett, amb els seus personatges d'Esperant Godot; però seguint amb Descartes, Sèneca, Camus, o Gabriel Marcel.
El segon bloc: “El xiuxiueig de l'esperit”, s'inicia amb Heràclit (“els desperts i els adormits”) seguint amb Schopenhauer, Rousseau o Kant.
A l'epíleg: “No tot està perdut”, s'exposen amb realisme les pors, els obstacles i els anhels de la persona humana, concloent amb paraules de l'autor: “No està decidit el futur, perquè depèn de la llibertat humana”.
El llibre està escrit amb un llenguatge assequible a un lector no especialitzat en filosofia, però sí amb inquietud en antropologia i humanitats, amb un cert nivell cultural; els capítols toquen aspectes concrets sobre el tema, amb una extensió breu que permet una lectura àgil i amena, i conclouen amb una reflexió clara i positiva de l'autor, si bé eclèctica, encara que sense ser categòrica.

Interessant assaig sobre l'esperança des d'una visió humanista enriquidora, molt d'agrair en el nostre temps, triant l'autor plantejaments amb elements, idees i estils de diversa procedència, adoptant aquest una postura intermèdia, que convida al lector a reflexionar lliurement sobre el tema sense deixar de suggerir l'oportunitat de tenir una realista i major comprensió de l'esperit humà constatada per la història que ens precedeix, amb paraules de l’autor: “La història és mestra de la vida i també infon esperança”.

TROA