APORTACIO DEL FRAMENORS CAPUTXINS A LA CULTURA CATALANA

Un llibre s´ha de jutjar per ell mateix, i aquest s´ho mereix: i amb ell és fàcil de fer-ho: són 741 pàgines dedicades al tema: la vida i els treballs dels caputxins i la seva influència en la cultura en els més de quatre segles en què estan presents a casa nostra, i des d´aquí en la d´altres territoris, especialment d´Amèrica i d´Oceania. D´elles, més de cinquanta dedicades a un interessant apèndix gràfic, amb índexs sobre diversos conceptes, i s´hi ofereix una extensa bibliografia que es pot considerar exhaustiva, i el detall dels materials que l´autor ha conegut i utilitzat en nombre d´arxius, no solament els de la província caputxina que es troba a Catalunya i es pot reccordar que ell n´és el zelós i actiu arxiver, sinó d´altres llocs, entre els quals, els més importants de Roma. Les investigacions del llibre, amb les valoracions de l´autor i la riquesa documental que s´ha abocat en les notes ens permeten, per una banda conèixer característiques de la formació dels caputxins en l´estudi i en l´ascètica que els han permès realitzar una tasca pastoral i missionera, a través de la predicació i l´administració del sagrament de la penitència, i de l´ensenyament, i també estar presents en els diversos àmbits de la cultura. I tot en un arrelament tan fort en el terrer que han treballat. I, per altra banda, a través de la lectura d´un llibre que resulta apassionant per a l´estudiós, es troben les fites de la història de la vida eclesiàstica i civil del període que cobreix, i molt especialment des dels principis de la progressiva normalització després de períodes de dificultats col.lectives dels diversos aspectes de la vida social i religiosa, que es produí des de l´últim terç del segle XIX i en el primer del segle XX, en uns moments engrescadors de la reconstrucció nacional de Catalunya, fins a l´ensulsiada de la Guerra. Podem apreciar en aquest treball aquesta magnífica florida dels caputxins amb la seva presència en tots els àmbits de la vida cultural d´una Barcelona que semblava esplendorosa.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa