ARA QUE ESTEM JUNTS

«I, des d’aquell dia, aquella cabanya rudimentària la varem anomenar La Mansió. Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d’hotel", i del mar, "la nostra banyera"».
Novel•la sobre una família republicana durant la guerra civil i sobre el seu llarg i dur exili al camp de concentració d’Argelers, al sud de França. Narrada pel protagonista amb els seus records de nen, ho explica al seu germà bessó que no va poder viure-ho amb ell. El pare és obrer i s’uneix a les armes, la mare amb inquietuds intel•lectuals es significa escrivint en defensa dels mateixos ideals.
Amb bon nivell literari, presenta una història que interessa, ben elaborada. Evidentment és parcial, doncs tota referència a l’altre bàndol és negativa, però no deixa de ser part d’una realitat.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa