BARCELONA SOTA LA BOTA DE NAPOLEÓ

Barcelona va estar ocupada i sotmesa 2297 dies durant la Guerra del Francès (1808-1814). La repressió de les llibertats, l'extorsió econòmica amb l'ocupació i l'espoli de les cases i l'exigència creixent de diners i queviures per les tropes franceses i italianes van dur a una fugida massiva que va reduir la població a la quarta part.
La capital, tancada dins les muralles i en estat de setge perpetu, governada per Napoleó des de París al marge de la Corona espanyola imposada del seu germà Josep I, va estar fins i tot annexionada de facto durant dos anys (1812-1814) a l'Imperi francès. Aïllada i incomunicada de la resta del Principat, els seus habitants assistien incapaços als successius intents dels sometents, l'exèrcit espanyol i l'armada anglesa per alliberar-la, mentre els patriotes que conspiraven intramurs eren passats per les armes o penjats a la forca a la Ciutadella o empresonats a Montjuïc.
Fruit d'una exhaustiva consulta en arxius i documents de l'època, Barcelona sota la bota de Napoleó recrea com era la ciutat urbanísticament, social i econòmica amb el comerç i les fàbriques tancades, amb funcionaris corruptes caragirats i com mentre una minoria invertia el temps lliure en els cafès, el teatre, els balls de carnaval i les rifes,altres milers de ciutadans s'amuntegaven en uns establiments de caritat desbordats.
Amb un llenguatge i un estil periodístic àgil, el llibre sobrevola un període força historiat des de la perspectiva bèl•lica, però no prou analitzat pel que respecta al modus de vida quotidià dels seus ciutadans.

Reseña del Editor