BOBBY MARCH NO MORIRÀ MAI

Alan Parks és un escriptor de novel·la negra en el més pur dels sentits, com ho ha demostrat a les ja publicades i ho reafirma en aquesta.
El protagonista de la sèrie és un policia veterà, Harry McCoy, amb una conducta de vegades poc moral, però sense arribar mai a ser un policia corrupte. L'autor que ha nascut a Glasgow hi col·loca l'acció de la novel·la i és tot un desplegament de localitzacions variades d'un lloc que coneix bé. A les seves novel·les el temps és important -segurament com li passa a tothom a Glasgow- i en aquest cas l'acció transcorre en ple mes de juliol amb unes temperatures molt altes per a aquesta ciutat, detall que es repeteix amb freqüència i contribueix a donar una sensació de malestar i dramatisme al relat.
Com ha caigut en desgràcia de Raeburn, el seu cap, quan s'ha produït la desaparició d'una nena de tretze anys, és apartat de l'important cas i relegat a un altre d'atracament i robatori de diners de menor importància i alhora el cap màxim li encarrega que localitzi la seva neboda, també una adolescent de quinze anys, que ha desaparegut de casa dels pares. Juntament amb això, hi ha una història vella que recorre tot el relat: la d’un cantant de rock, Bobby March, que apareix mort per sobredosi i en què també es veu involucrat McCoy. Aquesta varietat de casos suposa una riquesa d'històries que el lector ha d'anar encaixant per no perdre's, ja que totes tenen relació.
McCoy funciona amb el seu ajudant Wattie encara que el cap l'ha separat d'ell per fastiguejar-lo, però el manté al dia en el cas més important de la nena desapareguda a esquena del cap; Wattie li és molt lleial i està casat amb una periodista que també té el seu espai a la novel·la. Cooper és un amic mafiós de la infància de McCoy i que també entra en escena d'una manera tremenda perquè ha caigut en una situació límit amb les drogues, però surt endavant gràcies a la força i determinació de McCoy.
Tot a la novel·la es desenvolupa minuciosament i així es té ocasió de penetrar al submón dels delinqüents que està brillantment descrit, amb gran realisme i versemblança. Un petit passeig per l'Ulster connecta amb l'IRA i la situació política d'aquells moments, ja que la novel·la es desenvolupa als anys setanta del segle passat. Al final tot s’acabarà resolent gràcies a McCoy, però d’una manera molt natural: no hi ha salts, ni personatges que apareixen de sobte, sinó actuacions lògiques que expliquen tot l’embolic.
Com és lògic se succeeixen episodis de violència i de depravació moral, però l'autor sap entrar-hi sense caure en un dramatisme o en descripcions sagnants i desagradables. El llenguatge és fort en tot moment i groller en algunes ocasions, però emprat amb mesura. Tot plegat una bona novel·la policíaca que se surt de l'àmbit purament comercial que de vegades es dóna en el gènere.

TROA