BOTES D'AIGUA SUEQUES

L'antiga mansió familiar situada en un illot solitari de la costa de Suècia crema sobtadament a mitjanit, sense causa que ho justifica. El seu únic habitant, el metge jubilat Fredrik Welin, que ja va protagonitzar amb anterioritat una altra novel·la del mateix autor titulada "Sabates italianes", aconsegueix escapar en l'últim moment vestit només amb un pijama i unes botes d'aigua, les dues del mateix peu.
Des de l'exterior, contempla impotent la pèrdua del patrimoni heretat a més de les seves pertinences, mobles, roba i records de la seva vida anterior. Els esforços de la guàrdia costanera i dels veïns d'illes pròximes no aconsegueixen aturar el desastre. Passades unes hores es limiten a mostrar el seu condol i abandonar després l’atribolat Fredrik per tornar a les seves respectives llars. Henning Mankell (Estocolm, 1948-2015), autor de la famosa sèrie protagonitzada per l'inspector Wallander, va escriure Botes d’aigua sueques durant els mesos de tractament contra el càncer que li va ocasionar la mort poc abans de la publicació.
Un cert clima de tristesa envolta el protagonista que davant les desgràcies que li succeeixen reflexiona sobre el sentit de la vida i l'egoisme i la falta de solidaritat de les persones que l'envolten. A més, sobre ell recauen les sospites de la policia que, en no trobar les causes naturals del sinistre el consideren responsable d'haver provocat l'incendi per cobrar la pòlissa de l'assegurança a tot risc i construir un habitatge més còmode i segur. No obstant això, en produir-se nous incendis amb les mateixes característiques del seu en illes properes, resulta evident la innocència de Fredrik per desconcert de la policia i alarma dels veïns que temen nous atemptats del piròman en llibertat. Mankell, bon coneixedor dels recursos del gènere d'intriga, manté fins al final oculta la identitat del incendiari. Destaquen pel seu realisme les descripcions de paisatges pintorescos i ambients de la Suècia marítima, els pobladors de la qual es resisteixen a abandonar les seves terres. Tot i la duresa del clima i la manca de comunicacions amb l'exterior, prefereixen gaudir de la solitud i la calma lluny del brogit de les grans ciutats a les que només viatgen en casos de catàstrofe o malaltia greu. Encara que al llarg del relat es desprèn una certa malenconia tenyida de pessimisme existencial, els episodis finals obren horitzons d'esperança que reconcilien el doctor Fredrik amb el destí i li fan oblidar les desgràcies passades.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa