CANÇONS D´AMOR I DE PLUJA

L’autor (Paris, 1960) Ha publicat en aquesta editorial els reculls de contes T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel•la sobre la Barcelona (Premi de la Crítica Serra d’Or), Si menges una llimona sense fer ganyotes, (Premi Ciutat de Barcelona i Premi Lletra d’Or), La bicicleta estàtica (Premi M Àngels Anglada) i les novel•les La primera pedra (Premi Ícaro), L’instint (Premi Prudenci Bertrana) i Sentimental.
Aquest és un recull de vint-i-sis relats curts que s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. Com és habitual en ell, el seu estil és precís i carregat d’intensitat. La mort és un dels grans temes d’aquest llibre, tractada amb l’humor característic que tenyeix les vides quotidianes i absurdes dels personatges de Pàmies. Un altre, l’amor, sobretot l’amor infeliç, el trencament amorós o l’absurditat de l’amor quotidià.
Podem observar en aquesta obra que cada cop més ens parla de la seva biografia particular i la dels seus pares en detriment de la dosis de fantasia dels primers reculls. Costa distingir on és la frontera entre la invenció i la realitat que va viure.
Ha tingut una bona crítica, possiblement perquè és tracta d’un autor conegut i amb un públic fidel. S’ha de reconèixer que escriu bé, de manera senzilla i planera. Pot semblar molt reiteratiu i sense gaire contingut.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa