CANDEL

Genís Sinca i Algué (Manresa, 1970). Periodista, escriptor, premi Josep Pla el 2013. Autor de biografies: El cavaller Floïd, Eduard Punset i diversos personatges del Bages.

Es tracta d’elaborar unes memòries de Paco Candel, la tècnica serà l’entrevista domèstica. Genís Sinca visita a Paco Candel a casa seva en els darrers anys de la seva vida quan ja està força delicat. Candel es presta a explicar força detalls autobiogràfics amb el consell següent: “Fes la meva biografia, però no parlis de mi”. Amb aquesta premissa ja intuïm com és el personatge que sovint ratlla entre la innocència i la inconsciència. Sinca sempre detalla molt bé l’indret de les entrevistes, el pis del carrer Foneria, el gat Romualdo, l’ocell, els personatges que volten per la casa o pel bar. Candel explica molt bé els orígens de Can Tunis (terrenys de Manuel Antúnez), els canvis de la zona de Montjuïc on es produïen verdures en uns terrenys molt fèrtils que s’havien recuperat dessecant l’Estany del Port, hi vivien pagesos i pescadors del barri de Jesús i Maria. Cap als anys vint del segle passat amb la preparació de l’Exposició Internacional de 1929 vénen uns 200.000 treballadors murcianos a Barcelona, es construeixen fàbriques i barraques, cada fàbrica tenia les seves barraques. Aquests treballadors, entre els quals hi havia la família Candel no anaven a la ciutat ni per temps ni per diners. El barri disposava de les seves escoles, l’església de Santa Maria del Port fins que l’anticlericalisme de la guerra civil la va malmetre. Montjuïc era el lloc d’execucions i a partir d’aquí Candel ja reflexiona sobre les seves idees, es defineix com a agnòstic, però de comportament cristià. Recorda moltíssim el metge Carles Ribas (metge del ral, el metge dels pobres) i mossèn Cuspinera, grans persones que ajudaven la gent de les barraques del barri del port (donde la ciudad cambia su nombre, ciudad sin ley). D’aquell barraquisme també en va sortir el futbolista Manchón (el del Barça de les 5 copes).
Candel sense formació acadèmica, però un gran autodidacta, gràcies a Manchón contacta amb l’editor Jané que farà possible la publicació de Els altres catalans. L’estil de Candel és realista, els personatges seus son balzaquians. Candel explica el destí fatal d’alguns d’ells amb tota mena de detalls. Mentre relata la seva biografia a Genís Sinca entra sovint una gitana (paco ayúdame) a la casa per demanar diners a Candel. Aquest primer llibre va ser prohibit pel governador Acedo Colunga, però al mateix temps els seus propis veïns es van indignar, tots ells es veien reflectits en aquesta obra! Deien que era un oportunista i un aprofitat. Candel portava molt malament aquesta desqualificació. A la vegada, com a personatge significatiu (Candel era amic de Jordi Pujol, Joan Raventós, Xirinachs, abats Escarré i Bardolet, Josep Benet, Cirici, Gutiérrez Díaz, Huertas Clavería, Manchón, Jané…) el buscaven per defensar les seves causes els pagesos apartats de Can Tunis per instal·lar la CAMPSA, els treballadors d’empreses per drets laborals, els veïns per transport i endreçar el barri sobretot quan va ser senador el 1977 durant la Transició o regidor al consistori de l'Hospitalet.
Candel és el personatge més censurat de Catalunya, però mai va anar a la presó. Va publicar més de 40 llibres. Sinca relata una biografia basant-se en les entrevistes al mateix autor i a persones que el coneixien, certament si les biografies han de ser informatives i interpretatives, Sinca ho compleix en escreix. Com a epíleg a la ressenya afegir que malgrat el to dickensià dels personatges que hi desfilen Candel-Sinca saben transmetre una idea: la pobresa i la felicitat poden conviure. Finalment fer esment als herois que han ajudat als habitants de les barraques a canvi de res, per un sentit de caritat cristiana. Entre aquests cal recordar el Dr Ribas o mossèn Cuspinera. Així doncs Sinca hauria complert més o menys la premisa inicial “Fes la meva biografia, però no parlis de mi”, clar que és difícil prescindir de detalls difícils de la biografia de Candel, immigració (xarnego), tuberculosi, mort de la germana o viudetat.

El llibre es llegeix de forma àgil, està ben escrit i permet connectar i reflexionar sobre els episodis més traumàtics del segle XX espanyol des de la perspectiva sovint poc relatada, la de la ciudad sin ley. Amb tot la idea que transmet és tractar el personatge de forma empàtica, presentar-nos una bona persona malgrat que segurament no tothom serà de la seva ideologia. És una oportunitat per fer dues reflexions: una sobre la immigració i l’altra sobre si és literatura catalana la que està escrita en castellà. A Candel aquest cas el preocupava força.

Carme Solsona