CATALANISME

L’encàrrec de la realització dels articles es va iniciar al juny, i la recepció d’originals es tancava a l’octubre de 2018.
En uns moments de forta efervescència, especialment àlgid, perquè s’acabava de produir el que es percebia com un veritable atzucac per a Catalunya.
El recull planteja la qüestió de com s’havia d’entendre el catalanisme.

Una de les tesi de fons -entre d’altres- és que cal que el catalanisme sigui transversal, no excloent, que no diferenciï entre bons i mals catalans, que pugui aplegar sensibilitats distintes: aquell que discrepa de nosaltres no és un enemic, ni menys encara un traïdor, sinó una persona que mereix la nostra sensibilitat a les seves raons. Tot plegat perquè Catalunya no es pot permetre quedar reduïda a la meitat dels catalans, bo i reconeixent que “La meitat de la societat catalana que vol la independència no s’ha tornat boja” .

En Ramon Obiols diu “serà vitalment indispensable el coratge de la concòrdia”
I l’Antoni Puigvert assevera que “El catalanisme serveix per reunir catalans de cultures i d’orígens variats en una sola nació cívica: en una identitat nacional i plural...”

Són especialment clarividents el politòleg Juan Milián Querol, en López Burniol, en Roger Montañola i tots són sincers i clars en les seves exposicions.

Hi ha un rerefons a pràcticament tots els articles conciliador, no gens bel·ligerant i tractant de trobar una entesa malgrat les dificultats de la conjuntura.
Cal tenir en compte com deien que s’escriu quan s’acabava de produir l’esclat de la independència.

Alguns dels comentaris:
El risc que avui viu Catalunya és que la discussió sobre les solucions necessàries pel progrés del país es faci entre els qui pensen igual, cadascú en el seu racó de les certeses.
Un catalanisme que situï les aspiracions polítiques en l’àmbit de la racionalitat i no de les emocions. Un catalanisme arrelat a la realitat, no de caràcter virtual.

Beth Udina