Catalunya Sota la Dictadura
Artur Perucho I Badia
Gairebé noranta anys després de la primera i, fins ara, única edició de Catalunya sota la dictadura (1930), publiquem de nou aquesta obra excepcional, que conté una documentació molt completa sobre el conjunt d'activitats repressives que la dictadura de Primo de Rivera va practicar a Catalunya en contra de les institucions, la població i la llengua catalana. La característica p...
Gairebé noranta anys després de la primera i, fins ara, única edició de Catalunya sota la dictadura (1930), publiquem de nou aquesta obra excepcional, que conté una documentació molt completa sobre el conjunt d'activitats repressives que la dictadura de Primo de Rivera va practicar a Catalunya en contra de les institucions, la població i la llengua catalana. La característica principal del text d'Artur Perucho és l'objectivitat que es desprèn de la gran quantitat de documents contemporanis de les més variades procedències que recull, incorpora i comenta. Es tracta d'un treball periodístic molt modern, un reportatge complet i detallat sobre el procés autocràtic que van protagonitzar Primo de Rivera i els seus correligionaris, amb un exhaustiu compendi de noms, dades, actes, notícies i notes de què es serveix el periodista per explicar la repressió que va sofrir Catalunya en aquell període nefast de la història moderna. Durant els anys trenta el periodista Artur Perucho i Badia (1902-1956) col·laborà assíduament en molts mitjans de Barcelona i València. Es relacionà estretament amb personalitats del moment, com Joan Estelrich, Josep Maria de Casacuberta, Carles Capdevila, Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Puig i Ferreter, Ricard Vinyes o el ministre de Finances Jaume Carner i Romeu, de qui fou secretari. A la Universitat de Marburg, on exercí de lector d'espanyol i de català, emprengué la redacció de Catalunya sota la Dictadura, obra que acabà a París. També publicà la novel·la Ícar o la impotència (1929), Les formes de govern (1931) i Manual de literatura russa (1933). Republicà federal i catalanista, el 1936 s'afilià al PSUC i dirigí Mirador i Treball. Col·laborà en Moments, Estampa, Mundo Obrero, Verdad, Frente Rojo i també formà part de la plantilla de la productora comunista Film Popular. En col·laboració amb la seva companya Lucienne Gache va traduir algunes obres de caràcter marxista. Al final de la guerra civil va passar a França, des d'on va embarcar cap a Mèxic, on va exercir el periodisme i on va morir exiliat.
Reseña del Editor
Artículos relacionados
