Com Han Estat I Com Som Els Catalans
Rudolf Llorens
Enric Casasses obre el llibre amb una introducció titulada Independència en la qual destacael paper que Rodolf Llorens (Vilafranca del Penedès, 1910 - Caracas, 1985) hagués tingut en un país menys traumàtic: seria un dels autors més apreciats per la crítica i més conegut pel públic, mentre que ara i aquí -si no fos per aquesta reedició- els seus llibres costa trobar-los fins i ...
Enric Casasses obre el llibre amb una introducció titulada Independència en la qual destaca
el paper que Rodolf Llorens (Vilafranca del Penedès, 1910 - Caracas, 1985) hagués tingut
en un país menys traumàtic: seria un dels autors més apreciats per la crítica i més conegut
pel públic, mentre que ara i aquí -si no fos per aquesta reedició- els seus llibres costa trobar-los
fins i tot a les llibreries de vell. Ha estat molt ignorat i sobretot desconegut, tot i que la seva
ploma és incisiva, àgil, intelligent, i la seva prosa és un exemple de la capacitat de la llengua
per dissecar i esmolar el raonament aplicat al tema que es vulgui. Com un hàbil espadatxí es
belluga el seu cervell i li aporta paraules, exemples a doll, de manera que el seu discurs s'estén
sobre el paper lliscant suau amb múltiples facetes del llenguatge que li vénen al pèl per mostrar
el que li interessa amb una facilitat que sembla gratuïta i comodíssima. Ara que corre de boca en
boca la importància de les competències expressives, res millor que fer servir aquest llibre de
comentari de text en un curs acadèmic. És tal el domini de les frases fetes, adagis, dites i del
discurs expressiu per convèncer de la seva argumentació que molts farien bé de llegir-lo per
badar -i aprendre'n- davant tanta fluïdesa i expressivitat.
Llorens i Jordana fou un pensador que anà contracorrent. Inicia el seu llibre com a rèplica al
e Josep Ferrater Mora, Les formes de la vida catalana, i divideix el llibre en tres parts: I.
Com ens han vist, II. Com han estat i III. Com som. El seu argument, com delata el títol,
és l'evolució de la manera de ser dels catalans, del seu caràcter, del seu paper en la història
-comenta de prop la Història de Catalunya, de Ferran Soldevila-, i com afronten l'avui i
el demà. El lector pot pensar, especialment als primers capítols, que es tracta d'un rebentisme
a ultrança de les tesis d'anteriors autors que han tractat el tema del caràcter català alludint
al seny, la mesura, la ironia, i altres tòpics que Llorens destrossa amb la seva paraula fresca
però no buida. Sap captar l'essència del català a base de contrastos entre virtuts i defectes,
adduint un coneixement pregon de la història del que avui és Catalunya i dels que la han fet
possible com és avui. Dibuixa la seva hipòtesis amb fermesa fent servir la saviesa popular
continguda en tants refranys i maneres de dir i rebla sempre el clau amb alguna frase contundent
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Artículos relacionados
