COM SOM ELS CATALANS

Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956). Ha cursat estudis de Dret i Farmàcia, ha treballat a l’Administració pública i en multinacionals. Col·laborador de la premsa escrita, ràdio, televisió, col·leccionista d’art, mecenes... Ha escrit obres d’assaig com Mirar el Renaixement, Mirar Rembrandt, Luter, Napoleó, Quan érem lleidatans, Cent investigadores catalanes, entre altres. Creu de Sant Jordi 2023.
El llibre disposa de bon índex, introducció, epíleg i notes de les cites diverses del llibre. S’agraeix força aquesta rigorositat.
Antoni Gelonch reflexiona sobre el caràcter dels catalans recollint les idees de Ferrater i Mora, Gaziel i Vicens Vives. Amb aquesta informació ens descriu les formes de vida, les migracions, la personalitat i el futur dels catalans.
Preocupat per la idea d’una Europa en decadència evident sustentada en uns valors que han perdut significat, recorda que Roma va entrar en crisi quan va perdre els seus valors. Els principals trets del temperament català son la ironia (no ens agrada ni la fatalitat ni la tragèdia), l’enveja (aquest és el gran pecat dels catalans), la curiositat, la immaduresa, la capacitat de lideratge,... Som gent de paraula, individualistes, amb tot ens fa falta ser més empàtics i ambiciosos. Actualment el català valora poc l’esforç, voreja la fatuïtat i la fatxenderia, caldria vetllar per mantenir la sobrietat i l’austeritat que ara cotitza a la baixa. Actualment el català té aversió al risc, molts volen ser funcionaris i així l’Estat ho resolt tot, la urbanitat es perd i la corrupció ja és el gran adversari. Tanmateix, proclamar-se catòlic a Catalunya és quasi contracultural, això sí que l’amoïna.
No oblida el seny, entès com a prudència, serenitat i enteniment, sempre rebutjant la desmesura. Les idees de llibertat, igualtat i fraternitat són rellevants per a avançar com a societat.
A Catalunya i a Europa la demografia és i serà el gran problema, s’han produït escenaris migratoris diversos, des de la migració industrial del segle XX a la immigració en risc de marginalització actual o l’emigració de gent preparada que malauradament tenim ara. Tot plegat il·lustra aquest comentari amb una anàlisi detallada de les dades de l’Idescat ben interpretades.
Llibre molt ben escrit, de lectura àgil i agradable, permet una lectura sincopada, es pot gaudir de les figures retòriques que utilitza l’autor: símils, metàfores, sinècdoques, però sobretot la ironia que ell tan admira dels catalans.

Carme Solsona