Comptes Pendents
Vivian Gornick
Original assaig sobre llibres i lectors gràcies al seu plantejament, ja apuntat al subtítol del llibre: reflexions després d'una segona lectura. L'autora rellegeix les obres que la van marcar en la joventut amb la intuïció de descobrir una experiència nova de l'obra i, sobretot, constatar com ha anat canviant ella mateixa. Hi ha nou entrades sobre altres títols que la van impre...
Original assaig sobre llibres i lectors gràcies al seu plantejament, ja apuntat al subtítol del llibre: reflexions després d'una segona lectura. L'autora rellegeix les obres que la van marcar en la joventut amb la intuïció de descobrir una experiència nova de l'obra i, sobretot, constatar com ha anat canviant ella mateixa. Hi ha nou entrades sobre altres títols que la van impressionar en el seu moment. Entre altres, Fills i amants de DH Lawrence, L'obstacle de Colette o L'amant de Marguerite Duras, el descobriment de Natalia Ginzburg o Doris Lessing i la complexa realitat.
Aquest llibre de memòries i crítica literària és una barreja en què, de seguida ho adverteix el lector, l'autora es troba còmoda. Ha experimentat que la relació llibre-lector no és unívoca i, com a avís per a navegants, destaca dues experiències: l'estat d'ànim del lector, la seva receptivitat en el moment de la lectura, és el que acaba donant sentit i valor al llibre. I hi ha llibres que exigeixen un lector format, només l'experiència vital capacita per captar el sentit últim del text.
S'agraeix l'originalitat de l'enfocament, d'aquesta manera literària d'adonar-se de com ha anat conformant la visió del món. Els "comptes pendents" no es refereixen només al judici estètic que li mereixen les obres tornades a llegir i a repensar, sinó que, i aquí rau l'originalitat del plantejament, Gornick ajusta comptes amb ella mateixa a partir d'autors, lectures i personatges, fonamentalment dones, que la van marcar.
En els llibres va descobrir el feminisme que enarborarà tota la seva vida. També la relació afectiva reduïda a atracció sexual: domini i possessió, però mai com a amor, paraula aquesta maleïda, com la de matrimoni: font d'humiliació i dolor per a la dona. L'actitud correcta és blindar-se davant de les relacions interpersonals i evitar el compromís. Batega a tot l'assaig un individualisme conscient i buscat, que deixa una amarga sensació de solitud més que de triomf.
TROA
Otros libros del autor
Artículos relacionados
