Creu Torçada
Sally Carson
La novel·la, publicada el 1934, va gaudir de gran èxit en el seu temps, fins i tot va ser portada al teatre; però va desaparèixer fins que, recuperada recentment, ha merescut atenció editorial. Situada a la Baviera rural, narra en temps real, des del Nadal del 1932 fins a l'estiu del 1993, com va germinar el nazisme i va transformar el clima de convivència sembrant la incertesa...
La novel·la, publicada el 1934, va gaudir de gran èxit en el seu temps, fins i tot va ser portada al teatre; però va desaparèixer fins que, recuperada recentment, ha merescut atenció editorial. Situada a la Baviera rural, narra en temps real, des del Nadal del 1932 fins a l'estiu del 1993, com va germinar el nazisme i va transformar el clima de convivència sembrant la incertesa, primer, i la violència, després.
El fil és la relació amorosa entre la Lexa, una jove alemanya, i Moritz, un metge jueu. La vida per a ells és prometedora, envoltats de família i amics que els volen, només pensen casar-se. Però, amb l'auge del partit nazi, l'horitzó es va enfosquint: a Moritz l'acomiaden de l'hospital i pateix exclusió, els germans de la Lexa s'afilien a les joventuts hitlerianes per alliberar-se de l'apatia de la desocupació i de la manca de futur, i els amics de tots dos es converteixen en botxins. Un procés d'uniformització ideològica que va engolint individus, famílies i pobles, alhora que expulsa els que mantenen un pensament diferent. I això, abans que el món entengués el que estava a punt de passar: "la desaparició de la lògica, de la individualitat i de la pròpia llibertat".
Carson aconsegueix captar, i reflectir magistralment, l'asfixiant ambient de violència ideològica i real que cala a la societat; que transforma les consciències individuals fins a encegar-les moralment, ja que deixen de percebre el patiment dels altres perquè l'individu real és sacrificat en nom de metes superiors. Però el llibre va més enllà de ser un simple document històric. És una novel·la que, sense discursos ideològics, manifesta sense dramatisme com la història la determinen les decisions i els actes individuals. I ho aconsegueix amb uns personatges carregats d'humanitat. Capaços, uns, de contradiccions i debilitats morals, i altres, de lucidesa i llibertat. Potser aquesta és la clau del relat: la veritat que transmet sobre la condició humana.
El llenguatge literari, clar i elegant, és un altre valor. Amb poques pinzellades, capta el caràcter dels personatges o emmarca l'entorn físic o l'ambient moral. El detall i la lluminositat amb què presenta la natura manifesten el seu amor per allò creat.
Francisco Andrés
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
