CRIM I CÀSTIG

Novel·la psicològica escrita en 1866, en la qual s'analitza el comportament d'un ex-estudiant de Dret que mata una usurera induït per la misèria i per les seves teories sobre l'assassinat.
És un relat extens en el qual intervenen nombrosos personatges turmentats i malalts. L'autor descriu amb força el procés mental d'un personatge amb sentiments de superioritat. Amb lentitud i minuciositat, presenta el patiment d'una persona que "va saber escriure la seva teoria, però que no va ser capaç de saltar la barrera sense parar-se a pensar-la", sent precisament aquest continu pensar en la seva crim el que el porta a albirar la seva regeneració. Dostoievski fa una profunda anàlisi d'una classe d'homes que es creuen superiors als altres. Mitjançant el procés interior del protagonista explica de manera complex seva regeneració per mitjà del sofriment. És una novel·la de gran cruesa, en la qual se succeeixen episodis tràgics i immorals.

Archivo