D'INCÒGNIT

L’autor ens presenta una obra que –coneixent la seva trajectòria com escriptor i crític literari- pot considerar-se un fruit madur, plenament aconseguit.
La temàtica pot semblar simple: després de separar-se de la seva dona, Benet no vol recordar res del seu passat ni vol conèixer res del futur; però quan s’instal·la uns dies a casa dels seus parents a Girona, descobreix que no li cal tant d’esforç: l’espera de la carta de la seva amant li fa descobrir que el temps de l’espera, és temps de repetició.

Ens enfrontem a una novel·la de no fàcil lectura: la narració no té cap punt i seguit: tot se’ns explica mitjançant una prosa densa, sense cap diàleg; barreja consideracions profundes amb comentaris casolans (que no són superflus, ja que donen explicació als altres). Una narració on els personatges els coneixem mitjançant la relació que tenen amb el protagonista, Benet, i dels que només coneixem dos altres noms: la seva dona Diana, i la seva amant Helena.

Escrit amb un llenguatge impecable, ens aboca a un ambient que oprimeix, que aconsegueix endinsar-nos a l’interior d’una ànima complexa i a la vegada simple, on els elements climatològics (la pluja, el vent) o de la natura, de la ciutat o de la decoració de la llar tenen un protagonisme lligat a la inquietud d’en Benet. Això, juntament amb els ritus que el protagonista realitza (comptar els bitllets, amagar-los, buscar el quadern de poemes...) tenen un significat més enllà de la tècnica narrativa.
Però cal llegir-lo amb esperit, i que aquest sigui de caire cristià, per sortir amb l’alegria de viure, i no el contrari.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa