DE SOBTE UNA ESTRELLA

L’Oliver està enfadat, molt enfadat amb els seus pares, que tot just s’han separat. Encara que li han assegurat que a ell mai no deixaran d’estimar-lo, no s’ho acaba de creure. A les vacances d'estiu, coneix una misteriosa noia que ha caigut del cel i assegura ser una estrella.

La novel·la està composta de diferents episodis viscuts per l’Oliver i l'estrella, alguns sense relació aparent, on tots dos conversen sobre la importància de no canviar per complaure els altres, de perseguir els propis somnis i de buscar la felicitat, potser amb un èmfasi innecessari en el “fer sempre allò que un vol”.

Les reflexions i els judicis de l’Oliver sovint resulten poc versemblants en boca d'un nen, i pot ser que el públic al qual va destinat el llibre no acabi de captar el seu missatge, a causa de l'estil al·legòric. Malgrat tot, l'autora encerta en explicar d'una manera amable que la vida està plena de comiats i que, si es gestionen correctament, no tenen per què ser traumàtics.

Olga Nafría