Déu Al Carrer
Cartes Creuades entre Viqui Molins I el Padre Ángel
Maria Victoria Molins Gomila
«Aquest llibre, algun deixeble de Ciceró el podria haver titulat De senectute, és a dir, La vellesa. És ben cert que els seus autors, tots dos, passen de la vuitantena, però no són precisament dos jubilats de sopetes i sofà. L?Ángel té per casa el món i es fa difícil seguir-li la pista arreu del mapamundi, tan ample com el seu cor. La Viqui viu cada dia com la pelegrina de la v...
«Aquest llibre, algun deixeble de Ciceró el podria haver titulat De senectute, és a dir, La vellesa. És ben cert que els seus autors, tots dos, passen de la vuitantena, però no són precisament dos jubilats de sopetes i sofà. L?Ángel té per casa el món i es fa difícil seguir-li la pista arreu del mapamundi, tan ample com el seu cor. La Viqui viu cada dia com la pelegrina de la visitació que canta a Déu, que «derroca els poderosos del soli i exalça els humils, omple de béns els pobres mentre els rics se?n tornen sense res». Quan els llegiu, veureu com hi ha vells que ens ensenyen a ser joves. Tots dos, a més, solen citar un altre avi de la seva mateixa quinta, el papa Francesc, un altre vell-jove.
Ángel i Viqui, amics en el capvespre, sou una paràbola vivent de l'Evangeli dels senzills. En vosaltres veiem com els càlculs són menys importants que les il·lusions, i que les dificultats són més febles que les oportunitats. Cada vegada que un dels més vulnerables s'acosta a vosaltres, alguna cosa il·lumina el vostre rostre i aquesta llum queda reflectida en ells en forma d?esperança. Aquesta irradiació és una alegria que ningú no ens pot treure i que resplendeix en aquestes vostres cartes».
Reseña del Editor
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
