DISPARA, JO JA SÓC MORT

Novel·la de ficció amb rerefons històric que arrenca quan una cooperant d'una ONG realitza un informe sobre els assentaments il·legals en territori palestí. Per això es posa en contacte amb Ezequiel Zucker, un ancià que li relata la seva història, remuntant-se a la Rússia dels tsars, a finals del segle XIX, mentre ella mostra la seva versió del costat palestí. Samuel Zucker i la seva família, d'ascendència jueva, són perseguits cruelment pel règim tsarista a causa de la seva fe, motiu que porta Samuel a renegar del judaisme i adherir-se romànticament al socialisme, veient en aquesta ideologia una expressió de llibertat i igualtat. Forçat a fugir a Terra Santa, coneixerà Ahmed Ziad, un àrab, que juntament amb els seus, entaula estretes relacions amb els Zucker, sense importar-li les diferències religioses i els ajuda a establir-se. Samuel, sentimentalment inestable, després de diversos passos, es casa i té dos fills. Avança el segle XX i la comunitat jueva continua sent víctima d'atacs, fins a arribar la segona guerra mundial amb l'oprobi nazi que arriba als Zucker: detencions, tortures de la Gestapo, camps de concentració, etc. Alhora, es van forjant les hostilitats entre jueus i palestins, procés lent que, amb la partició el 1948, es consolida i recrueix. El llibre culmina amb un final inesperat.
Extensa i ambiciosa obra que compta les vicissituds de dues sagues familiars l'acció de les quals es desenvolupa en diversos escenaris com Sant Petersburg, Jerusalem, París o Toledo i se centra a descriure la força d'una amistat que perviu a través de diverses generacions. Els seus protagonistes i els nombrosos secundaris encarnen arriscades aventures en una crònica ben documentada sobre els principals esdeveniments històrics del segle XX al voltant dels jueus, fets entrellaçats amb petits relats humans en els quals hi ha amor, patiment, emocions i picabaralles, tot narrat amb senzillesa i agilitat. Donada la temàtica, són inevitables apunts de cruesa i violència, també de tipus sexual, sense aturar-se en detalls escabrosos. Es trasllueix una defensa de la pau i de la convivència independentment de les creences i la manera de pensar. En aquest desig de reivindicar una societat en què tots siguin capaços de conviure llisca algun comentari en sentit igualitari de les religions encara que sempre de manera respectuosa i ressaltant la generositat i heroisme de diversos representants catòlics.

TROA