DONARÉ EL CEL PER TU

Jorge Molist acaba de rebre el premi Ciutat de Cartagena a la seva XXVII edició per la seva recent novel·la Donaré el cel per tu.
És una ficció històrica. Al voltant d'alguns personatges, llocs i situacions reals, es desenvolupa una història fictícia de lectura fàcil i amena.
Comença amb la caiguda, el 1291 de Sant Joan d'Acre, quan els mamelucs expulsen els cristians d'aquesta última gran fortalesa dels croats. Artal, jove de 16 anys que acompanya i és educat pel seu oncle Ramon de Vilalba, de l'ordre del Temple, que mor en la defensa de la ciutat, fuig del desastre, en contra de la seva voluntat perquè li ho ordena el gran mestre: ha d'acudir a la seva terra per salvar la família, així ho han demanat en una carta. En plena fugida s'enamora molt de Beatriz, una noia que acaba de quedar-se vídua, a qui promet que tornarà. L'acompanya en el viatge Roger de Flor, que l’ajudarà en tot.
A l'arribada troba que el seu pare ha mort, la seva mare ha desaparegut i les seves possessions són saquejades de manera contínua pels abusos dels nobles que controlen el territori, enfrontats amb el Temple que els hauria de protegir. Roger i ell intenten esbrinar-ho tot disfressats de joglars.
Hi ha molts esdeveniments, girs en l'acció, sorpreses... fins que es van aclarint els fets. Es descriuen els abusos de poder i de tot dels nobles sobre terres i persones vassalles.
Queda un final obert, potser per obrir la porta a una segona part.
La narració és llarga i detinguda a les primeres parts i després ocorren molts esdeveniments. Utilitza com a recurs l'el·lipsi per avançar en l'acció. És entretinguda.

Carmen Trigo