Drames Rurals
Víctor Català
Víctor Català (L'Escala, Girona, 1869 - 1966) és el pseudònim utilitzat per l'escriptora Caterina Albert i Paradís. Va pertànyer al corrent cultural del naturalisme i el modernisme català dels primers anys del segle XX. Tot i que no va tenir una educació reglada, també va cultivar la poesia, el teatre, el cinema, l'esport, la pintura o la dansa. Sempre va escriure en català i s...
Víctor Català (L'Escala, Girona, 1869 - 1966) és el pseudònim utilitzat per l'escriptora Caterina Albert i Paradís. Va pertànyer al corrent cultural del naturalisme i el modernisme català dels primers anys del segle XX. Tot i que no va tenir una educació reglada, també va cultivar la poesia, el teatre, el cinema, l'esport, la pintura o la dansa. Sempre va escriure en català i sota pseudònim masculí que no escandalitzés els que consideraven les seves obres massa atrevides per haver-les escrit una dona. Pertanyent a una acomodada família de terratinents, va conèixer bé els costums i modes de vida de la gent rural com reflecteix en molts dels seus escrits. És el cas d'aquest recull de dotze relats que constitueixen Drames rurals (1902). Tots ells són tremendament originals i carregats de força. Ja a l'inici del llibre Víctor Català escriu sota el títol de Prec: "perdona'm, oh tu, damisela ciutadana!, si per atzar cau a les teves mans de nacre, anèmiques i gràcils, aquest llibret pesat; perdona'm i deixa-ho de seguida, doncs no està fet per a tu: està fet per a mans més valents i gustos tenebrosos".
Gairebé tots els relats estan ambientats a la dura terra de l'Empordà. Els seus habitants, enganxats al terrer que només els dóna el fruit necessari per sobreviure, no tenen més interessos que els propis, ni més esperança que tenir més que el veí. Lluny de ser protagonistes d'una vida bucòlica entre arbres fruiters i vinyes, d'ànimes innocents i pageses, constituiran un mostrari de misèries, amargors, crueltats o desafectes.
Resulta més sorprenent quan l'autora adorna el preàmbul d'aquestes obscuritats de riques metàfores i diminutius, amb una narrativa exquisida, endinsant-se en tendreses que no preparen per al mal cop que es disposa a clavar-se.
És recurrent el protagonisme de la dona i la visió amarga, immisericordiosa, pessimista de l'individu i la societat rural abandonant tota idealització de la bona gent de camp.
Amb un estil narratiu magistral, Català escriu sobre la misèria, la bogeria, la violència, la cura o la distracció de l'entorn, el destí, la pobresa, els desafectes familiars, etc. Tot remet a un fatalisme gairebé sempre inevitable, i encara deixa buit per a algun gest de noblesa vergonyant.
Encarnita Herraiz
Otros libros del autor
Artículos relacionados
