EDÈN

Audur Ava Ólafsdóttir (Reykjavik, 1958). Professora d’Art de la Universitat de Reykjavik. Escriptora traduïda a més de 20 idiomes, Premi de Literatura del Consell Nòrdic i Premi Médicis 2019.

Ja dóna bo passejar-se pels territoris feréstecs de l’illa islandesa i més si hi ha un argument que ens acompanya. La protagonista, l’Alba, és una professora de llengües minoritàries de la Universitat de Reykjavik que participa en congressos sobre el drama de les llengües i dialectes que s’extingeixen (bretó, feroès, groenlandès). També tradueix novel·la negra de Sara Z, una escriptora local destacada. Sovint parla amb el seu pare vidu i amb la seva germana. A més el seu pare té un amic-veí Hlynur que era capità de vaixell. En aquest ambient familiar la protagonista recorda molt la seva mare, actriu. Tot d’un plegat, vol deixar la universitat, la capital i viure en una població on compra casa i terreny per plantar-hi arbres. A partir d’aquí comença un món molt distret de la nova vida al camp, de l’especulador rural típic present arreu, dels immigrants refugiats que l’ajudaran a polir la casa, de l’adopció del Danyel,... tivantors amb la família i amb els veïns molt ben resolts en la segona meitat del llibre. Potser el final poc elaborat.

Podríem relacionar les llengües que desapareixen amb el cultiu de la terra, la idea de plantar nous arbres? Llengües que moren, arbres que creixen, la nova vida rural de l’Alba, abandona una bona feina mentre que no en té cap altra, cuida el pare i el nen refugiat en adopció, fa classes particulars gratuïtes de llengua a immigrants, la Pura, companya de la universitat comentant situacions delicades de la feina, veïnat tafaner que reconstrueix la vida de l’Alba a base de xarxes socials o insinuacions... o sigui tota una sèrie de temes tractats de forma molt planera. S’agraeix la descripció lineal i ordenada d’un tema que es desenvolupa en un espai curt de temps. Bona descripció de la natura, dels arbres, dels ocells. Com veiem temes atemporals i que es donen en tots els espais geogràfics: el nouvingut al veïnat i el nouvingut al país.

Novel·la distreta, ràpida de llegir i prou a l’abast de tots els públics.

Carme Solsona