EDUCAR MILLOR

Les onze converses que recull aquest llibre són una invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben diferents. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.
Excepte les respostes de Jaume Funes des d’una visió relativista i permissiva, la resta donen opinions plenes de sentit comú.

CARME THIÓ: dona consells al pares i mestres, sobretot escoltar, tenir converses amb els nens i sentit de l’humor. Parlar de fer veure les conseqüències envers de fer càstigs.
JAUME CELA: Entén l’educació com un acompanyament fins a la maduresa en una relació asimètrica.
MARIA JESÚS COMELLAS: dóna consells pràctics amb un estil desenfadat. Insisteix en la necessitat d’estimar els nens.
JAUME FUNES: Respon a les preguntes des d’una visió materialista, relativista i permissiva. No considera que els porros o el sexe siguin un problema per als adolescents i culpa de la mort de molts joves a què no hi hagin entregat prou xeringuilles.
EVA BACH: Parla de l’educació emocional des del sentit comú.
GREGORIO LURI: Precisa la necessitat d’avaluació del procés educatiu i els mestres. Insisteix en què no es pot ser un educador perfecte.
MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA: critica la resistència al canvi per part del professorat. Diu que l’ensenyança diferenciada no vulnera cap dret.
JOAN MANUEL DEL POZO: insisteix en la necessitat de transmetre l’ètica i busca la felicitat de l’educació.
ROSER SALAVERT: compara l’escola catalana i la de Nova York. Insisteix a la innovació amb coherència i avaluació interna.
JOSÉ ANTONIO MARINA: Troba que s’ha d’educar per passar-ho bé, tenir vinculació social i progressar. Parla molt de la vocació docent.
FRANCESCO TONUCCI: creador de les ciutats per a nens, que fomentin la autonomia .

Un llibre que ajuda a reflexionar, senzill i pràctic.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa