EL CORONEL NO DORM

En una ciutat devastada per la guerra, un coronel expert en interrogatoris lluita amb els seus fantasmes després d'una vida en què la mort dels altres ha estat la raó de la seva existència.
Als diferents capítols s'alternen la prosa poètica, en cursiva, i la prosa narrativa. La poesia descobreix el pensament del coronel lluitant amb els fantasmes, els “homes peix”, a qui va torturar i que li impedeixen agafar el son. La part narrativa mostra el lloc on dorm, la ciutat destruïda i el soterrani del palau on dia a dia realitza el seu treball sinistre.
L'autora, Emilienne Malfatto, explora en aquesta poètica obra el llenguatge del botxí. Tres personatges, el coronel, el general i l'ordenança comparteixen les veus del text amb el narrador.
El país, el moment històric i els personatges no estan identificats i, per tant, poden ser qualsevol lloc. Podem pensar que és l'Iraq, per una altra obra de l'autora i les seves fotografies com a reportera de guerra a aquest país.
Són vides a qui la mort els ha pres el color convertint-les en grisos. Només l'ordenança, que observa l'escena diària dels interrogatoris, mostra color en evocar el desig d'amor, l'enyorança de la mare i la quotidianitat de la vida.
En aquesta obra, les víctimes es converteixen en botxins del coronel que no aconsegueix agafar el son, turmentat per la seva consciència encara que intenti justificar que matar a la guerra no és realment matar, és complir amb el deure de salvar la nació.

Maisa Prieto