EL DIARIO DE LA DAMA IZUMI

Murasaki Shikibu, probablement nascuda en la dècada de 970 i morta al començament del segle XI, va ser, a més d'una dama d'il·lustre família que formava part de la cort imperial japonesa, una escriptora molt coneguda per la seva obra titulada La Història de Genji. S'hi reflecteix l'ambient regnant al voltant del emperador, les intrigues dels cortesans i les estratagemes de les diverses esposes i concubines per a col·locar en el primer lloc de la línia successòria els seus respectius fills. En aquest Diari de la dama Izumi que ara es publica per primera vegada a Espanya, la temàtica és bastant similar a la de l'obra abans esmentada, encara que molt més reduïda en extensió. Els fragments que de les seves entrades s'han conservat es refereixen sobretot a la descripció de les cerimònies i celebracions que van tenir lloc amb motiu del naixement del príncep Ichijo, únic fill de l'emperador regnant i el seu immediat successor.
L'obra va precedida d'un ampli estudi introductori signat per Carlos Rubio, que resulta molt adequat per situar l'època i lloc on succeeixen els fets a què es refereix l'autora. A més s'inclouen plànols del palau imperial d’ Heian, actual Kyoto, i del que pertany al pare de l'emperadriu, mare del nadó, on es va produir el part, així com esquemes genealògics de la família imperial i de la poderosa nissaga dels Fujiwara, una de les branques secundàries a la qual va pertànyer la dama Izumi. Tot aquest suport documental i crític, igual que les abundants notes a peu de pàgina, està curosament elaborat per orientar el lector respecte al text, ja mil·lenari que s'ofereix a la seva consideració. En si mateix, aquest diari resulta atractiu per l’intel·ligent del seu enfocament narratiu i l'elegància de la seva forma estilística. Les descripcions del vestuari, masculí i femení, constitueixen veritables quadres pintats amb paraules escrites i el desenvolupament dels actes als quals assisteix l'autora revela un protocol summament refinat. A aquest marc ambiental, corresponen uns diàlegs molt subtils, a través dels quals és possible apreciar que entre tant luxe, les dames de la cort també estaven sotmeses a certes incomoditats a les quals s'al·ludeix amb tanta discreció com inequívoc realisme. La religiositat budista i la influència de la cultura xinesa queden patents també en els mateixos termes, per a completar el perfil sociocultural de l'entorn en què va viure l'autora.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa