EL FAR ENTRE OCEANS

Protagonitza aquesta novel·la el matrimoni format per Tom, excombatent de l'exèrcit australià que va lluitar al costat de Gran Bretanya en la Primera Guerra Mundial, i Izzy, la dona que comparteix la seva vida .
Després de casar-se molt enamorats, es van instal·lar en un far construït en una illa deshabitada de la costa sud-oest d'Austràlia i durant diversos anys van esperar amb il·lusió l'arribada d'un fill. Després de diversos avortaments espontanis, quan ja no esperaven tenir descendència, troben a la vora del far una barca a la deriva, a l'interior es troben el cadàver d'un home i un bebè que plora desconsolat. El faroner prefereix donar part del succés a les autoritats, però la seva dona el convenç perquè guardi silenci, enterri el cadàver i retorni la barca al mar. El nadó, una nena, serà inscrita com a filla de tots dos, per substituir al que realment els va néixer, però no va aconseguir sobreviure al part. Durant uns anys, la volen i tenen cura com a una filla, alegria de la seva llar fins que acabi per descobrir la veritat. L'acció, ambientada en la dècada de 1920, narra la felicitat inicial d'aquesta família però també els remordiments del faroner, sobretot després de descobrir l'origen de la criatura, la mare va perdre al mateix temps al seu marit, l'home mort a la barca, i a la seva filla que va passar a mans estranyes. El relat perfila acuradament les reaccions de les dues mares, la veritable i l'adoptiva i del presumpte pare, al destapar l'escàndol i intervenir la justícia. Com advocada en exercici, l'autora contraposa la fredor de la llei a l'instint maternal frustrat i la justícia a la solitud de la vida en un fa. Ben escrita, l'obra, primera que publica Margot L. Stedman, mostra un tractament narratiu ferm acompanyat per uns personatges amb relleu humà i excel·lent ambientació, a força de descripcions de paisatges summament expressives. L'estil sobri i mesurat, evita possibles excessos melodramàtics i el tractament argumental delimita el bé del mal en la conducta dels personatges, tot i que valori els motius que els indueixen a obrar així.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa