EL JARDÍ DE VIDRE

Després de la seva reeixida estrena en la literatura amb L'estiu en què la meva mare va tenir els ulls verds, Tatiana Tibuleac torna de nou amb el tema de la dona i la maternitat però en un context diferent. La seva novel·la El jardí de vidre és una història d'amor i desamor que es desenvolupa durant els anys més foscos del comunisme a Moldàvia. Lastochka és una nena que viu en un orfenat fins que una anciana solitària, Tatiana Pavlovna, l'adopta. El seu nou destí serà tot menys una llar ja que la petita és pràcticament comprada com a mà d'obra i es converteix en una esclava amb la missió de recollir ampolles de vidre pels carrers de la ciutat, en un ambient on és víctima de maltractament físic i psicològic i on també sofrirà l'abús sexual. Una potent història, amb tints que poden recordar Dickens, en la qual l'autora empra una expressiva prosa, carregada d'inusitada bellesa que brilla per sobre de la violència i la crueltat. Lastochka es veu obligada a sobreviure entre dos idiomes i dues cultures, sempre sense rebre afecte, i protagonitza situacions duríssimes però la seva intel·ligència i la seva força de voluntat li fan superar tots els obstacles i aconsegueix estudiar. Tatiana T. posseeix un especial talent per a descriure amb detall el sofriment, la compassió, la cerca de la identitat o el desarrelament, sempre de manera paradoxal i amb un estil tan atraient en imatges i delicat formalment que d'alguna manera endolceix la misèria, duresa i la maldat que envolta la protagonista. Tot narrat en primera persona des de la veu ambivalent -fràgil i forta- d'una nena. A més, l'autora deixa una porta oberta a l'esperança de manera que la seva petita heroïna, malgrat el sofriment, acaba reconciliant-se amb el món. El jardí de vidre és una novel·la sorprenent, espectacular en el seu tractament literari i carregat de força de manera que la seva lectura no deixa indemne. Ha obtingut el Premi de Literatura de la Unió Europea el 2019. TROA.

TROA