EL LLIBRE DE LES GERMANES

A l'escriptora belga, Amélie Nothomb, li agrada parlar de la proximitat amb la germana Juliette. En aquesta novel·la, El llibre de les germanes, les protagonistes, però, no són Amélie i Juliette sinó Tristane i Laetitia. No és un llibre que parli de la pròpia vida sinó de la imaginació.
Narra la relació de dues germanes que creixen sense l'amor i l'atenció d'uns pares pendents exclusivament del seu romanç perpetu. La seva primera filla, Tristane, és una nena amb un talent extraordinari que aprèn a passar per la vida de manera discreta i callada però pateix la distància que li imposen els pares, i el seu cor es mor de gana. Tot canvia quan, quatre anys després, neix la seva germana Laetitia i el seu amor i dedicació cap a ella curen la soledat.
Amélie Nothomb construeix, a partir d'aquí, una narració plena de màgia. Entre les dues nenes neix un fort enllaç i un amor incondicional que les amaga en la seva pròpia bombolla de felicitat.
Aquestes vivències infantils marcaran la vida. Laetitia és enèrgica i optimista i Tristanne queda assenyalada per sempre per l'etiqueta de "noia apagada" que una vegada li va posar la seva mare.
És una novel·la trista, amb moltes situacions irreals i inversemblants. Idealitza de manera excessiva la relació fraterna entre aquestes dues germanes desconeixedores de l'enllaç filial. Tristane pateix les conseqüències de l'amor defectuós dels seus pares i busca en les seves relacions una seguretat emocional que no aconsegueix omplir, tant en les amoroses amb nois i noies, com en la que estableix amb la seva cosina Cosette, malalta d'anorèxia, i al final, inesperat i ratllat en l'absurditat, col·labora moguda només pels sentiments.
L'escriptura de l'autora és magnífica. Amb frases curtes, expressa un univers d'emocions intenses.
El llibre parla sobre el pas del temps i la redempció a través de la parla, de vides buides, de com poden ser devastadores les paraules i la indiferència cap als fills i se centra en l'amor entre les dues germanes.

Maisa Prieto