EL MISTERI D'ARTHUR RIMBAUD

L´any 1837, en plena guerra carlina, en un momento en què xoquen amb violència el passat i el futur, - un jove prussià -, Rudolf von Wielemann, travessa els Pirineus per
lluitar a favor de les files dels carlins., per defensar, l´ideari del Ordre.

Per desig del seu pare, l´envià a Espanya per fer mèrits militars i iniciar una carrera d´èxits . Però., al arribar a Solsona, perd la carta de recomanació, i sense coneixer la llengua, queda desplaçat enmig de personatges estrafolaris en la gran confusió de la primera guerra carlina.

Descriu en clau d´humor-sarcàstic, l´entrada de Don Carles María Isidre de Borbó, a una destartalada i ruinosa ciutat de Solsona.
L´ordenat esquema mental del prussià, xoca amb la realitat catalana del caos en els
enfrontaments entre lliberals i carlins. Res li quadra.

Més endavant, l´autor introdueix a un professor seu, que li critica el començament de la novel.la per inversemblant. També la narración s´entrecreua amb la traducción que l´autor treballa en les memòries del princep Felix von Lichnowsky, un personatge real
que es va allistar en l´exèrcit carlí.

Es una narració dialògica. El tema queda amagat darrere les vivencies dels personatges.Busca dispersar i situa al lector davant de molts marcs diferents:

- pensaments filosòfics amb el metge, que li parla de les interpretacions sobre la divinitat, l´amistat i la guerra.Amb molta confusió mental.
- amb el mestre jubilat. Una mica desenganyat de tot. Reflexiona el prussià, i dedueix, que “ quan dolor es necesari per modernitzar una societat” . . . .

Segueixen els diàlegs de manera tràgica-còmica, unes vegades,destripats i vulgars, altres amb tocs poètics i lírics, que sorprenen al lector
. La mùsica es important pel autor. En Rúdolf es refugia a interpretar a Beethoven, que li ofereix ordre i serenor ,. per no sucumbir al caos i a les incongruències dels personatges que l´envolten.


Amb un cuidat éstil, es una narració, com diu el crític, V. Pagés-,” sembla més un divertiment intel.lectual, que no pas un intent seriós de persuadir el lector que s´interessi pels fets.”Públic, minoritari, de nivell alt. Als bon lectors, que detectan, els adjectius encertats, bona sintaxis i diàlegs sorprenents, podrán disfrutar.

Reseñas bibliográficas Troa