EL MISTERI DEL DIA DELS INNOCENTS

El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, els Futbolísims, que gaudeixen de les seves vacances nadalenques, es veuen lliures d'entrenaments i de partits. No obstant això, de forma inesperada, hauran de jugar contra un equip contrari que té fama de posar en pràctica el joc més brut que es pugui imaginar. El director del col·legi Soto Alt, al qual pertanyen, es veu obligat a vendre el terreny de joc a un especulador immobiliari per pagar els deutes que el centre ha anat acumulant. Per aquesta raó, el partit serà l'últim que l'equip pugui disputar en el seu propi camp. No obstant això, també alberguen l'esperança que si guanyen, potser no calgui vendre’l. Per a més seguretat, a Pakete, el protagonista de la sèrie i la seva mare, acèrrima seguidora de l'Atlètic de Madrid, se'ls ocorre la idea de demanar ajuda a l'entrenador d'aquest equip, Diego Pablo Simeone, que ja ha participat abans en alguna activitat benèfica . Des del compte de Twiter de la seva mare s'envien a la de Simeone una petició de socors que el famós entrenador respon en sentit favorable a la seva demanda. La història narra els esdeveniments que al llarg del dia dels Sants Innocents se succeeixen, es desenvolupa a ritme vertiginós en l'entorn dels Futbolísims fins al desenllaç feliç, succeït ja al caient de la mitjanit. Plantejada com una novel·la d'intriga, la trama d'aquest episodi, onzè de la sèrie a la qual pertany, aconsegueix mantenir tensa l'atenció del lector. El seu contingut posa de manifest la importància de la tenacitat en la persecució de l'objectiu proposat, la manca d'esportivitat dels equips que juguen, no a fer gols sinó a lesionar els seus oponents i el necessari que resulta tenir iniciatives audaços en els moments difícils. La redacció del text, senzilla i acurada, es completa amb vinyetes tipus còmic comentades que serveixen per representar de forma gràfica alguns moments culminants de l'acció i les jugades més importants del partit, que aconsegueixen un notable impacte visual.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa