El Nàufrag Feliç
Ramón Folch I Camarasa
Novel·la breu, publicada el 1959 en català, llengua materna i literària de l'autor. Un encert de l'editorial situar-la a la col·lecció Petits plaers, ja que la seva lectura és un plaer per a qualsevol lector que agradi d'aprofundir en les relacions humanes en la vida quotidiana.La novel·la s'escriu des del present del protagonista, escriptor d'èxit al seu moment, però que, desp...
Novel·la breu, publicada el 1959 en català, llengua materna i literària de l'autor. Un encert de l'editorial situar-la a la col·lecció Petits plaers, ja que la seva lectura és un plaer per a qualsevol lector que agradi d'aprofundir en les relacions humanes en la vida quotidiana.
La novel·la s'escriu des del present del protagonista, escriptor d'èxit al seu moment, però que, després del matrimoni amb la Maria (sic), decideix abandonar l'escriptura per recuperar la pau i trobar-se a si mateix. L'esposa, una mena d'àngel de llum i d'autenticitat, és un revulsiu de tal categoria que el farà canviar d'arrel i, per primera vegada a la vida, aconsegueix ser feliç de manera plena.
Quin és el mètode o la medicina? L´amor. La novel·la, en primera persona, es divideix en dues parts: l'envaniment supí del protagonista, sempre desassossegat i bolcat en l'opinió dels altres, abans de conèixer la Maria; i la reconciliació amb si mateix i amb el món: els altres no són enemics, sinó persones, gràcies a l'amor de la seva esposa. Transformació tan gran que, ni tan sols la mort prematura de l'estimada impedirà la seva nova vida.
Destaquen encerts literaris com el llenguatge, fluid i elegant, dotat d'una lleu ironia, en correspondència amb la distància i l'absència de sentit tràgic amb què es planteja la vida. La sentida acceptació de la realitat i l'agraïment a Déu, com manifesta alguna vegada, per haver posat en el seu camí la Maria. També cal destacar la capacitat per captar l'ànima dels personatges i caracteritzar-los amb traços breus; així com mantenir la tensió narrativa a partir dels esdeveniments quotidians que s'il·luminen amb la perspectiva de la dona.
És infreqüent trobar novel·les que tinguin com a matèria la vida quotidiana, la vida familiar, la felicitat de viure. Quan, a més, no hi ha moralina ni superficial pedagogia del bé, és fàcil que el lector s'identifiqui amb els valors que encarnen els protagonistes i amb la visió de la vida.
Francisco Andrés
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
