EL NEN PERDUT QUE SABIA EL QUE VOLIA

Es un relat autobiogràfic de l’autor, crònica realista de la vida de molts nens orfes i vagabunds que a conseqüència de les guerres, la corrupció, la intolerància, les malalties, la manca de cultura, etc... travessen fronteres cercant una vida digna i un lloc on arrelar. La seva mestra li va dir: ”Tot això ho has d’escriure” i l’Aher ho ha fet. El nen perdut ens explica d’una manera sincera, directa i senzilla tot el que va viure des dels 4 fins als 19 anys. Ell vivia en un poblet del sud del Sudan, la guerra el va separar de la família i va anar a parar a diversos camps de refugiats a Etiòpia. L’Aher comença un viatge –de vegades a peu- que el portarà a travessar tot sol mig Àfrica en una epopeia plena de perills, intentant forjar-se un futur i retrobar els seus pares.

La història d’aquest heroi és un cant a la força de voluntat i a la il•lusió per aprendre, i com l’explica commou. La seva experiència, com la dels altres refugiats, és plena d’incerteses i de mol patiment, tot i això, no deixa d’esmentar amb agraïment , l’ajuda que va trobar en els moments de calma i de com va intentar trobar un sentit i un camí per fer que aquest món fos un lloc millor per viure. No es tracta d’una gran obra literària però plena de valors, sense cap connotació negativa; hi ha moments durs –molt tristos– però amb sentit positiu i de confiança en Déu. La seva lluita és que es resolguin els conflictes i que la gent pugui tornar viure en pau altra vegada.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa