EL NOI DE LA CASA DE LA MUNTANYA

El noi de la casa de la muntanya és una novel·la de formació protagonitzada per un nen nascut a París, fill d'una jove francesa i un soldat alemany, afectat de greus pertorbacions psíquiques després d'haver combatut a la I Guerra Mundial. A causa de la seva descontrolada violència, el matrimoni se separa, el marit torna a Alemanya, mor en accident i la mare té cura del petit fins que mor de tuberculosi. Orfe amb set anys, el nen és acollit a l'orfenat que mantenen a les seves expenses dues germanes jueves fins que localitzen la seva única tia paterna que el porta a viure amb ella. El fet que treballi com a mestressa de claus al refugi de muntanya bavarès d'Adolf Hitler resultarà decisiu per al destí de l'orfe. Als 16 anys, consumada el 1945 la derrota d'Alemanya, el noi serà l'últim habitant a abandonar l'edifici, ja com a presoner dels Aliats.
L'obra narra, en frase textual de l'autor: "la història d'un nen que havia començat abrigant amor i decència al seu cor però que després havia corromput el poder. La història d'un nen que havia comès crims amb els quals hauria de viure la resta dels seus dies" i afegeix: "la història d'un home que desitjava trobar una manera de reparar el dany." La trama posa de manifest la reconeguda habilitat de John Boyne per combinar fets històrics amb altres ficticis, en reflectir de manera expressiva la fascinació que un “Cap d'Estat” pot exercir sobre un nen desitjós de trobar una figura paterna per admirar, que substitueixi la imatge del seu pare perdut. Al marge de les circumstàncies i les persones reals que intervenen en l'acció, l'obra encerta a descriure la manipulació que pot ser objecte un menor per part d'un adult amb capacitat de seduir. Ben escrita, amb l'estil senzill i espontani característic de l'autor, la novel·la capta de principi a fi l'atenció del lector per la forma sòbria i intensa de transmetre l'evolució interna del protagonista. Excepte en algun episodi especialment dramàtic, la violència roman lluny de la majoria de les seqüències del relat, la duresa de fons del qual queda pal·liada per l'ambientació en un bell paisatge alpí i per la qualitat humana dels personatges secundaris que formen part de la servitud de la casa i no s'enganyen sobre qui és el seu patró.

Pilar de Cecilia