EL PETIT HEROI

Dostoievski va escriure El petit heroi (1849) abans del seu exili a Sibèria. És un relat breu que, encara que no es compti entre les seves obres importants, sí que avança algunes de les notes estilístiques, ja que no temàtiques, que caracteritzen les seves obres majors com Crim i càstig. L'acció se situa en una mansió campestre a prop de Moscou, en un estiu alegre i assolellat, on es donen cita desenes de convidats en una festa contínua: excursions pel bosc o pel riu, passejades a cavall, caceres, música, teatre i molta exhibició de frivolitat i galantejos. El protagonista és un nen que, sorprès pel primer amor, comença a experimentar canvis interns que, en la seva innocència, l'omplen de confusió alhora que d'una felicitat desconeguda.
El jove heroi es troba en una solitud desconeguda fins ara, ja que no hi ha nens de la seva edat i es veu envoltat de cavallers elegants i de dames de la bona societat. Una d'elles, la jove rossa, advertint els desconeguts sentiments que el turban i ruboritzen, l'escull com a joc i el converteix en el centre d'atenció. Però el nen descobreix que, sota el decorat de frivolitat, rialles, vestits i festa contínua, es dissimula el patiment per amors no correspostos. Es produeix una ràpida maduració en la seva personalitat ja que, sense advertir-ho, es descobreix enamorat platònicament de Madame M, una dama bella, afectuosa, però aureolada de tristesa per un matrimoni desgraciat. Aquests sentiments nous, juntament amb una incipient i apuntada sexualitat, comporten que aquest estiu hagi transitat de la infància a l'adolescència i amb ella a múltiples preguntes i confusions.
Sota aquests successos, es descobreix poderosa la capacitat descriptiva de Dostoievski. En poques pàgines crea un ambient on el lector se sent immers per la vivesa de la descripció de la natura i de l'entorn, però molt especialment pel desplegament de sensacions i variacions en l'articulació psicològica de l'interior dels personatges. El to del relat es mou entre la malenconia, la soledat íntima i l'esperança amorosa.

Francisco Andrés