El Quixot Al Congo
Xavier Aldekoa
Un riu. Mil realitats. El periodista Xavier Aldekoa s'endinsa en les profunditats del Congo per explicar les històries de la seva gent. Aquesta és la història d'un somni infantil convertit en obsessió adulta: navegar pel riu Congo des del naixement fins al mar per explicar la història, la cultura i la realitat dels pobles que n'habiten les ribes. És també el relat d'un viatge i...
Un riu. Mil realitats. El periodista Xavier Aldekoa s'endinsa en les profunditats del Congo per explicar les històries de la seva gent.
Aquesta és la història d'un somni infantil convertit en obsessió adulta: navegar pel riu Congo des del naixement fins al mar per explicar la història, la cultura i la realitat dels pobles que n'habiten les ribes. És també el relat d'un viatge improbable per una terra efervescent, acollidora i ferida, per al qual no hi ha mapes fiables i ningú pot preveure un termini —dos mesos?, sis?—, i on les coses no surten com estava previst. És un recorregut a bord de vaixells atrotinats, canoes inestables o barcasses pleníssimes per un riu que se submergeix en selves controlades per grups rebels i les aigües del qual trenquen en violents ràpids o es transformen en una autopista líquida indispensable per a la vida local.
Armat amb El Quixot, Xavier Aldekoa recorre en aquest llibre els 4.700 quilòmetres del gran riu de l'Àfrica, una travessia amb aroma d'aventura i plena de desventures per una terra diversa, remota i brutal.
«Durant més de dos mesos de navegació vaig ser Sancho Panza. Com l'escuder de la millor novel·la de cavalleries mai escrita, vaig recórrer fascinat aquell món desconegut que s'obria davant meu, aquell riu quixotesc, gairebé místic, que s'endinsava brau i temerari en una selva infranquejable per construir al seu pas una història extraordinària. Com el bo d'en Sancho, em vaig deixar captivar per la noblesa d'aquell Quixot líquid, de vegades incapaç de diferenciar la realitat de l'irreal, per moments desesperat, però rendit a un riu que vaig arribar a estimar amb bogeria. Vaig dormir a la intempèrie, vaig recórrer camins inexplorats, vaig visitar hostals depriments i em vaig enfrontar a les meves pors gràcies al valor prestat dels altres. Vaig conèixer companys de viatge fascinants i generosos, i també éssers malvats i violents. Vaig caminar per pobles perduts i vaig descobrir cultures llunyanes».
Reseña del Editor
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
