El Sastre de Barcelona
Premi Nèstor Luján 2026
Pere Anglas
Pere Anglas Mora (Mataró, 1966). Actor, ha treballat per Sergi Belbel i Calixto Bieito, guionista de TV3 i com a escriptor és autor d'obres de teatre i diferents novel·les. Amb El sastre de Barcelona, obté el Premi Nèstor Luján el 2026.La novel·la comença a Cuba el 1852 i finalitza a Barcelona amb l'Exposició Universal de 1888. L'autor s'informa amb l'obra de l'historiador Mart...
Pere Anglas Mora (Mataró, 1966). Actor, ha treballat per Sergi Belbel i Calixto Bieito, guionista de TV3 i com a escriptor és autor d'obres de teatre i diferents novel·les. Amb El sastre de Barcelona, obté el Premi Nèstor Luján el 2026.
La novel·la comença a Cuba el 1852 i finalitza a Barcelona amb l'Exposició Universal de 1888. L'autor s'informa amb l'obra de l'historiador Martín Rodrigo especialitzat actualment en esclavisme a Catalunya. L'inici és una notícia documentada: la marquesa de Comillas allibera de l'esclavitut un nen de tres anys, el Luis Massó, fill de l'esclava negra Silvina que havia cuidat els seus fills. Aquest nen és alliberat i creix al costat de Maria Luisa, filla dels marquesos de Comillas. Però què se n'ha fet? Doncs aquí comença la novel·la. L'escenari és la Cuba de mitjan segle XIX amb els ingenios i tot el vocabulari de les plantacions sucreres. Aquest nen aprèn l'ofici de sastre i ve a Barcelona. Es troba amb una ciutat vital, amb moltes novetats per a ell. Observa les fàbriques (el Vapor Vell), la burgesia, els grans negocis colonials, el moviment obrer i tota mena de luxes que es permeten la gent benestant de Barcelona. Ell pot gaudir d'aquests ambients com a sastre, però és negre i l'opressió del color de la pell el margina. Per la seva obra desfilen personatges com els Güell, la reina Isabel II, el rei Alfons XII, els Girona, Verdaguer (capellà de la família Comillas) i altres d'inventats. El marquès de Comillas és retratat com a ambiciós, intel·ligent i disposat a esborrar els seus negocis amb el tràfic d'esclaus. Luis, però, no pot esborrar el seu color de la pell. Amb tot, la seva il·lusió és anar a París, allà pensa que tot pot canviar.
L'autor pren part en episodis com les revoltes cubanes, atès que el llibre comença el 1852, recorre els moments del Sexenni Liberal, segueix per la Restauració amb Cánovas i Sagasta, sense oblidar la gran Exposició Universal de 1888 a Barcelona. El moviment obrer té un protagonisme especial, però sobretot el mercat d'esclaus i tot el maltracte dispensat en una variable important.
És una obra d'ambició, supervivència i superació, però a la vegada el color de la pell limita la promoció social. El racisme i la hipocresia de la burgesia que ha construït grans fortunes explotant els negres, és una variable que es repeteix sovint. Vol desmitificar la figura de l'indià que ha fet molts diners i que inverteix el seus pobles o manté arquitectes famosos. S'hauria de distingir també a diferents integrants de la burgesia, els Girona per exemple, entre altres, no han fet fortuna amb el comerç d'esclaus. La reflexió d'una Catalunya colonialista i esclavista potser caldria matisar-la, la història és una ciència multicausal, no tothom s'ha comportat de la mateixa manera. D'altra banda, el tema estava estudiat per diferents historiadors de la UAB de manera diguem-ne més objectiva.
L'estil de la novel·la és àgil, de lectura ràpida, es nota que l'autor és guionista, els personatges reals i/o inventats entren i surten amb perfecte ordre. No es presta a confusió ni a embolics. La idea és reflexionar sobre l'actualitat, també hi ha esclavitud de tot tipus, però curiosament no aporta gaire cosa sobre els actuals beneficiaris de la moderna esclavitud. Per què els partits polítics d'esquerra no en diuen res?
Al final del llibre hi ha un Dramatis Personae on es descriu tots els personatges que han desfilat per la novel·la reals i imaginaris.
Llibre de lectura estiuenca, ràpida, fa patir una mica la crueltat amb la que descriu totes les tortures administrades a l'esclau.
Carme Solsona
Información de seguridad
- Cargando la información ...